dijous, 27 de juliol de 2006

Estimulant a distància


El darrer joguet eròtic de moda és l'estimulador amb comandament a distància. L'èxit d'aquesta andròmina és degut al component social del seu ús, que no té res a veure amb el tradicional caràcter solitari del plaer “vibràtic”.

El joc consisteix en sortir de casa amb la "cosa" col·locada i en entregar a la parella el comandament. Tot seguit, els dos poden assistir, per exemple, a una trobada tan antieròtica com una reunió de la comunitat de veïns. Quan l'administrador de finques comença a llegir el punt 3 de l'ordre del dia relatiu a la necessitat de fer arreglar d'una punyetera vegada la porta de l'ascensor, ell es posa discretament la ma a la butxaca, prem el botó del comandament a distància i al cap d'uns segons es perd en els ulls banyats de plaer de la portadora del minivibrador. Els focs artificials, el clímax total té lloc just en el moment en que el veí del 4rt. 3ª assegura que l'atrotinada porta de l'ascensor pot aguantar un any més.

I si en aquestes feixugues circumstàncies està garantit l'èxit del joguet, imaginem que pot succeir si el nostre amic íntim es posa en marxa durant el dinar anual amb els parents que mai no es veuen (ni falta que fa), o durant el consell d'administració d'una gran multinacional o, posem per cas, en plena sessió - inútil, no cal dir-ho - del Consell de Seguretat de Nacions Unides.

El problema d'aquesta joguina eròtica és que afegeix una nova peça a la ja atapeïda col·lecció de comandaments a distància que colonitzen la sala d'estar. Pot succeir que un dia que estiguem distrets, en lloc d'agafar el comandament del televisor, intentem fer zapping amb el de l'estimulador. En aquesta insòlita situació poden passar dos fets que em limito a apuntar perquè tu, com a pacient lector o lectora, et quedis amb el que més t'estimuli:

a) Que en el calaix de la tauleta de nit es posi en marxa el minivibrador i, com un cavall calent a la recerca inútil del sexe, acabi gastant tota la caixa de condons extrafins, provocant amb els seus gemecs electrònics la natural alarma del veí conservador de la prehistòrica porta de l'ascensor.

b) Que en el televisor, la presentadora guapa i aburridota comenci a posar cara de no saber què li passa, transmeti onades de plaer inenarrables, sedueixi al món mundial, faci pujar fins a límits inimaginables l'índex d'audiència i salvi per fi aquell programa que estava condemnat a l'infern dels fracassos televisius. A l'endemà, en els diaris, algun crític és preguntarà què carai li pot haver passat a la presentadora per enamorar fins i tot a l'hereu d'alguna tronada Corona.

Aquell dia només nosaltres sabrem que el secret d'un èxit fulminant, capaç de canviar la història d'un país, el tenim damunt la taula, entre la nostra col·lecció d'estimats i desitjats comandaments a distància.

3 comentaris:

moz ha dit...

Molt bo! Has pensat en fer monòlegs? xD

Lo Vilot ha dit...

Holes:

Magnífic .... un cop, intentant comprar un telèfon sense fils a Andorra, em van dir que les freqüències no estaven homologades a la Península.

I dic, el porten posat i sense voler cliques el comandament per obrir el cotxe (o el pàrking) i algun/a conductor/a que passa pel aquell lloc, en el precís instant, que pot passar?.

Ho sap la Tura?

com t'han dit, queda poc per escriure un llibre per Sant Jordi.

Felicitats altre cop ..

Pellicer-Gausachs ha dit...

Benvolgut senyor: vostès els estrangers van força endarrerits. Un sindrianenc il.lustre, l'avi Niculet Soldevila, ja va patentar fa cinquanta anys un model de Vibrator Universal, que tenia un radi d'acció tremendu. Però la cosa va deixar de tenir gràcia als dos mesos. És el cas de l'andròmina que vostè comenta, deixarà de tenir gràcia d'aquí a dos mesos. (Poden llegir l'edificant història de l'avi Niculet al pròxim nº de la B&M - Revista Subcomarcal). No coneixia l'Absurd Diari, però li dono tota la raó. Bon dia.