Durant la darrera etapa del Tripartit, els parlamentaris de CiU han rendit culte, més o menys discret , en els seus despatxos de la Ciutadella, a una divinitat de l'illa de Bali. Aquesta història surrealista l'explicava ahir en El Punt el company Albert Segura.
La cosa va començar l'abril del 2005 quan el convergent Jaume Camps, ara membre del Consell Consultiu de la Generalitat, va tornar d'un viatge a Indonèsia portant un objecte singular: una estàtua d'un metre d'alçada de la deessa Victòria. Es tractava d'un obsequi de comiat, després d'estar 25 anys al Parlament, pels seus companys diputats de CDC del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre: Joan Miquel Nadal, Ramon Camp, Carles Pellicer, Joan Maria Roig, Josep Poblet i Francesc Sancho.
La figura va ser col·locada en el despatx de Nadal, a la planta baixa de l'edifici de la cambra catalana, i ben aviat es va convertir en un lloc de pelegrinatge de tots els parlamentaris de CiU, líders inclosos, els quals, seguint la tradició de Bali i amb absolut respecte, hi anaven a deixar ofrenes com monedes i collars.
El periodista Albert Segura explica que la presència de la deessa va fer el seu efecte i ben aviat es va tornar a desfermar el cúmul de desgràcies pel Tripartit, començant per l'episodi de la corona d'espines i acabant amb la ruptura de la coalició d'esquerres i la convocatòria d'eleccions anticipades.
Dijous passat, una vegada finalitzat el darrer ple de la legislatura, Joan Miquel Nadal va agafar l'estàtua i se la va emportar al restaurant de la Barceloneta on acostuma a dinar amb els seus col·legues de CiU. Allà, segons El Punt, van “seure” la deessa a la taula com un convidat més i després tots plegats van organitzar, dins el local, una miniprocessó d'acció de gràcies. Finalment, el parlamentari Carles Pallicer va carregar la figura en el portaequipatges del seu cotxe i va enfilar camí cap a Tarragona amb la intenció de que Victòria “conegui país” en el nou període electoral que ja ha començat.
La història és del tot singular i seria impagable si tinguéssim les imatges d'algun diputat d'Unió Democràtica oblidant les arrels cristianes del partit i “rendint culte”, com un idòlatra qualsevol, a una deessa exòtica.
Confesso que l'amic Google no m'ha sabut localitzar cap divinitat de Bali que es digui “Victòria” i imagino que aquest nom amb el qual li van vendre l'estàtua a Jaume Camps deu tenir més de comercial que de real, però “si non é vero é ben trobato”, que dirien els italians.
En tot cas, a la mitologia clàssica més propera hi ha la Victòria romana, la deessa alada a la que els triomfadors, amb l'August al capdavant, rendien culte per l'èxit a les batalles. El seu equivalent grec és la Niké o Nicé, la deessa del triomf i de l'èxit que corria i volava a gran velocitat repartint sort entre els combatents i els esportistes. Per aquesta raó, el nord-americà Phil Knight va agafar el nom de la deessa per fundar una companyia que s'acabaria convertint en una de les principals multinacionals de roba i calçat esportiu, la Nike, la que vesteix i calça a clubs com el Barça, el Porto i l'Arsenal i a seleccions com la de Brasil, Holanda i Portugal.
Quan comenci la campanya electoral, fitxeu-vos amb les sabates dels candidats de CiU: igual descobrireu que, com uns adolescents orgullosos, porten ni més ni menys que unes Nike, la marca que té per logo les ales de la deessa de la victòria i per eslògan més recent el “Joga bonito” del Mundial d'Alemanya. Clar que ni el temperamental Eric Cantona, protagonista dels anuncis de Nike i famós per la guitza de kung-fu que va ventar a un espectador, ni el món de la política són gaire representatius d'un estil de jugar bonic, net i clar.
Foto: L'estàtua de la deessa Victòria, fotografiada davant del Parlament. Andreu Puig / El Punt
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada