L'anunci de l'alto el foc d'ETA ha deixat arraconada en un segon terme la polèmica entorn la reforma de l'Estatut català, el debat que durant mesos ha centrat i crispat el món polític, periodístic, econòmic i social a l'estat espanyol.. Dimecres al migdia, després de difondre's el comunicat etarra, les portades del diaris van quedar sobtadament envellides, condemnades a l'oblit, i les emissores de ràdio, les cadenes de televisió i els mitjans digitals van agafar tot el protagonisme.
En algunes d'aquelles primeres planes hi havia, però, una foto si més no sorprenent: la de Josep-Lluís Carod-Rovira afegint les seves mans a la pinya formada per les de Manuela de Madre (PSC), Joan Saura (ICV-EUIA), Artur Mas (CIU) i Diego López Garrido (PSOE). El líder d'Esquerra acabava de votar no a l'Estatut a la Comissió Constitucional del Congrés, mentre que els altres polítics havien fet possible l'aprovació del document.
Quin significat té la foto més enllà d'una mostra de cordialitat i bones maneres pròpia de l'anomenat “oasi català”? Quina aparent unitat s'intenta escenificar?
Estic convençut que el gest de Carod-Rovira de voler aparèixer en aquesta imatge va molt més enllà de la crua realitat d'una votació en la qual ERC va coincidir, per motius diametralment oposats, amb PP. La foto no forma part de la comèdia política, no és cap teatralització d'una falsa fraternitat . L'escena captada pels fotògrafs parla del desig de l'ànima republicana de no haver de continuar votant en contra d'un projecte que ells mateixos han ajudat a construir. Hi ha mala consciència pel rebuig expressat a la comissió presidida per Alfonso Guerra i per l'anunciat vot en contra d'ERC que es produirà dijous vinent en el ple de la cambra baixa.
Ahir mateix, Carod-Rovira va expressar en paraules el que ja deia la foto: que és possible que, abans que el projecte arribi al Senat, ERC hagi reconvertit el rebuig en una abstenció. “Hi ha coses – ha assenyalat el líder republicà- que es poden aconseguir amb lleis al marge de l'Estatut”.
La maniobra més immediata del Govern socialista per donar arguments a ERC per justificar l'abstenció, tant en el Senat com més tard en el referèndum, pot consistir en canvis legislatius que permetin a l'Estat compartir amb la Generalitat la gestió del port de Barcelona i de l'aeroport del Prat.
La possibilitat, apuntada per alguns mitjans, que ERC vagi encara més enllà i acabi demanant el vot favorable en el referèndum sembla a hores d'ara molt remota. La direcció del partit independentista considera que fer-ho així seria com signar un paper en blanc al Govern del PSOE. En el nou panorama polític obert per l'alto el foc d'ETA hi ha un temor palpable a les files d'ERC de que els bascos, que segons algun dirigent republicà són "com espanyols emprenyats", acabin obtinguent, en el procés negociador de la pau, uns nivells d'autogovern molt superiors als que ara s'assoliran amb la reforma de l'estatut català. Això ja va succeir el 1979 amb una ETA armada fins a les dents i ara els republicans no volen que un “Si” en el referèndum hipotequi el seu marge de maniobra per a posteriors reivindicacions.
En aquest cas, segons com evolucioni el tema basc, pot produir-se la curiosa paradoxa de que les forces polítiques catalanes, entre elles ERC, que sempre han criticat la política del “cafè per a tots” acabin fent cua davant la cafetera servida per Zapatero.
Ara per ara, en aquesta qüestió delicadíssima d'Euskadi, en la qual tothom s'hi juga un munt de coses, l'Estatut català, com ha passat amb les portades d'ahir dimecres, queda inexorablement en un segon terme.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada