Amb l'arribada de l'agost, El País ha recuperat avui el seu suplement "Revista de Verano" que inclou, com a novetat, la secció "Me cago en mis viejos", una mena de diari d'un adolescent que no ha pogut superar la selectivitat i que es desfoga de l'excés d'hormones escrivint una columna en el diari que llegeixen els seus pares.
La peça apareix signada amb el pseudònim Carlos Cay i comença d'aquesta manera:
"Qué vacile cagarme en mis viejos así, por escrito, públicamente, en un periódico (en un periódico de gran tirada, que diría el viejo), cagarme en ellos desde el mismo diario que leen, llevo viéndoles leer este puto periódico desde que comencé a andar. Qué gusto, qué flipe, qué gozada sobre todo que no sepan que soy yo el que se caga en ellos, el que se va a cagar en ellos (si Dios quiere, que diría mi abuela) durante todo el mes de agosto, día a día, porque no pienso hacer otra cosa, ya que me han obligado a venir a este pueblo de mierda (no lo digo yo, lo dicen los de aquí), cuando lo que quería era quedarme en Madrid, solo, solo en casa, solo sin ellos, solo sin nadie, solo, todo un mes, quince días al menos, solo, solo, solo, solanas, no sé lo que es eso, estar solo y hacer lo que me salga de..."
La cosa, doncs, utilitza un to provocador i escatològicament barroer que connecta amb els lectors més joves (suposant que n'hi hagin), però que haurà sorprès a la parròquia progre-pensant d'El País de tota la vida. De moment, a l'edició digital ja hi ha més de 70 comentaris, alguns d'ells queixant-se del “mal gust” de la secció i altres lamentant que els adolesc
ents escriguin d'aquesta manera, que a-on-anirem-a-parar!He de dir que em sorprèn la ingenuïtat d'aquests darrers lectors quan, amb tota probabilitat, l'escriptor o periodista que s'amaga darrera el pseudònim Carlos Cay va ballar La yenka (la cançó de l'estiu del 1965) i té guardades en formol o ofegades en whisky les hormones d'aquella llunyana i ara rememorada adolescència.
- El duet Johnny and Charley van triomfar l'any 1965 popularitzant un curiós ball d'origen finlandès anomenat La yenka. Com que no he trobat cap vídeo original, aquí teniu la versió d'Enrique y Ana interpretada en el programa de TVE "Aplauso":
Entrades
2 comentaris:
Fins i tot per provocar se n'ha de saber... I si el País té lectors joves, segurament hauran aprovat la selectivitat i tindran el seu propi llenguatge autèntic, amb la qual cosa no els hi caldrà ningú que els en faci una còpia barata.
El problema no es el lenguaje --aunque sea soez y despreciativo repecto de los padres o adultos en general--, sino el contenido, que es marcadamente nihilista y desafortunadamente asocial.
Publica un comentari a l'entrada