El Cor amb La Vanguardia endarrerida

El “product placement” o emplaçament publicitari és una de les formules més subtils per promoure un producte davant les grans audiències televisives i cinematogràfiques. La tècnica consisteix en inserir, com un element més de l’escena, un determinat model de cotxe, una beguda o, simplement, el logotip de la marca comercial que paga la publicitat. D’aquesta manera i amb tota la normalitat del món, l’anunci passa davant els ulls de l’espectador sense que aquest tingui la temptació de fer zapping o d’aprofitar per anar al lavabo.

El “product placement” es pot aplicar d’una manera dura -com ja han portat a terme televisions privades espanyoles com Antena 3 i Tele 5- introduint la publicitat en el guió i fent que els protagonistes d’un programa lloïn les virtuts del producte.

A TV3, en canvi, la formula s’utilitza d’una manera més discreta. En “El cor de la ciutat”, per exemple, si un dels actors ha d’anar a treure calés ho farà sempre en un caixer automàtic de Bancaja i si entra al bar beurà una Estrella Damm o fullejarà La Vanguardia. Naturalment, la sèrie fa anys que dura i aquest llistat de productes ha anat canviant d’acord amb les campanyes publicitàries.

Enganyar no enganyen: a l’inici de cada capítol es pot llegir, en lletra menuda i a corre-cuita, el següent:

“Amb la presència de Bancaja, Estrella Damm i La Vanguardia”.

Aquesta “presència” sota contracte obliga a fer que la marca anunciant surti un determinat nombre de vegades i en el cas del diari del Grupo Godó això s’aconsegueix de dues maneres. Donant protagonisme a la papereria de la Clara, un establiment que llueix un visible tendal de La Vanguardia o fent que els “clients” dels bars d’en Peris i d’en Fede sentin sempre l’irrefrenable desig de mirar, posem per cas, què explica en el seu article de la plana 2 el director José Antich.

Aquesta segona opció porta a situacions curioses de les que únicament l’observador detallista se’n donarà compte. Els capítols de la sèrie es graven amb unes quantes setmanes d’antelació i per a tant els protagonistes d’El Cor mai no poden llegir l’edició de La Vanguardia publicada el dia de l’emissió. Normalment, la cosa queda dissimulada fent sortir en segon terme al client lector del bar, però si no es veu la capçalera de la portada, el “product placement” perd força. I si es veu massa, com va succeir en el capítol emès el dia de Sant Jordi, l’espectador pot descobrir que La Vanguardia que fulleja en Rafa no és la del 23 d’abril, sinó la del 14 de gener, el dia que probablement es va gravar el capítol.

Aquesta asincronia es fa encara més evident perquè els guionistes de la sèrie tenen en compte el calendari de festes i procuren introduir aspectes relacionats amb el dia d’emissió. Quan s’apropa Nadal faran sortir llumetes i pessebres i quan arriba Sant Jordi toca fer aparèixer roses i llibres. Aquesta vegada, a més, coincidia amb el partit d’anada de la semifinal de la Copa de Campions i, en el moment d’escriure el guió, van optar per inventar-se un Barça-Chelsea amb porra inclosa i resultat de 3-3. Molta imaginació, però poc a veure amb el Barça-Manchester disputat unes hores desprès de l’emissió del capítol, un partit que, això sí, va acabar amb empat (0-0)

Foto 1: En Rafa llegint La Vanguardia del 14 de gener el 23 d'abril, dia de Sant Jordi.

Foto 2: Portada de La Vanguardia del 14 del gener.

Foto 3: La Clara tancant la seva botiga.