La fórmula "Zapajoy"

La portada del Ciberpaís sintetitzava ahir en un fotomuntatge la imatge de la gran coalició, l'hipotètic pacte de govern entre el PSOE i el PP que, ben segur, es passeja com un monstre terrorífic per les fosques cantonades del malson de totes les terceres forces que aspiren a ser imprescindibles a partir del 9-M.

Zapajoy, l'imaginari líder parit a l'ordinador per Antonio Espejo, té ulls de Zapatero i boca i barba de Rajoy, però no queda clar quin sistema neuronal domina la criatura, què pensa de la immigració, de les víctimes del terrorisme, de l'Espanya plural o de la mítica nena a qui el líder del Partit Popular pretén garantir un futur de somni.

Patxo Unzueta, a El País, feia ahir càbales sobre el marge de maniobra del PP i el PSOE després de la nit electoral: «Si guanyés el PP i no pogués formar govern, seria políticament molt arriscat que els socialistes ho intentessin en segona instància, pactant amb els nacionalistes. En aquesta hipòtesi, tal vegada seria més prudent un acord entre els dos grans partits. Com a mínim, no descartar aquesta possibilitat a l'hora de negociar amb els nacionalistes.»

O sigui que la fórmula Zapajoy segueix entrant a les travesses polítiques encara que el monstre sigui de curt recorregut i amb previsibles tendències autodestructives.

• Article complert publicat avui en El Punt: «Zapajoy», la criatura del malson

Repassant la lliçó

Els estrategues del PSOE i del PP donen una gran importància al segon debat televisiu que protagonitzaran Zapatero i Rajoy dilluns vinent. Per això, els equips respectius estan treballant de valent per preparar els missatges que s'han de transmetre a l'audiència. Però per fer-ho amb la màxima eficàcia i per poder corregir errors, necessiten treballar directament amb cada líder. Els dimarts ja es va fer públic que Zapatero es reservaria, enmig de l'atapeïda agenda electoral, algun matí o tarda per reunir-se amb els seus assessors. En el PP, en canvi, han adoptat la mateixa decisió però ho han volgut portar d'una manera més discreta per donar la sensació que Rajoy (malgrat el que diuen les enquestes) està satisfet del primer debat i no necessita repassar la lliçó a darrera hora com si fos un mal estudiant.

Ahir, el líder del PP canari José Manuel Soria va compartir míting amb Rajoy a Santa Cruz de Tenerife i quan li va tocar fer el discurs s'hi va voler lluir atacant de valent a Zapatero: "N'hi ha un per allà que ha suspès dos o tres actes, però no pas per anar a la platja, els ha suspès perquè ha d'estudiar. El que un no ha estudiat en quatre anys – va afegir- no ho pot aprendre en quatre dies".

I es va quedar ben satisfet abans de saber, com ja coneixien els periodistes, que el seu admirat Rajoy havia decidit, des de dimarts, no assistir a dos actes per repassar la lliçó.

A hores d'ara el Partit Popular encara no ha comunicat quants mesos o anys es passarà José Manuel Soria castigat de cara a la paret.


Foto: José Manuel Soria durant un acte del PP.

Un debat encotillat

Totes les enquestes d'opinió han donat a Zapatero com a guanyador del cara a cara d'ahir amb Rajoy, un debat seguit per uns tretze milions d'espectadors. Al president socialista se'l va veure més còmode davant les càmeres de televisió, mentre que el candidat popular va aparèixer tens, amb l'americana d'una talla aparentment massa petita i sense cordar, amb el rostre congestionat i amb uns ulls que de cop i volta s'obrien com a plats i altres vegades miraven nerviosament cap a l'esquerra, fora de pantalla, a la recerca del temps que marcava un cronòmetre .

Inicialment, al líder del PP se li notava una certa por escènica que poc a poc, coincidint amb els moments del debat en què va aconseguir posar a Zapatero a la defensiva, va anar substituint per una major seguretat traduïda en un to agressiu marca de la casa.

Noranta minuts de debat donen per molt però en aquest cas ha pesat massa l'estructura encotillada exigida pels dos partits que, per no deixar res a l'atzar no confien ni tan sols en l'espontaneïtat del seu candidat. Tot, inclosa la temperatura del local -21 graus- , els colors del decorat i l'alçada dels seients, va haver de ser pactat com si uns i altres estiguessin aprovant les clàusules d'una fusió empresarial. I en aquest context, al moderador Manuel Campo Vidal només li va quedar la funció de fer complir el dictat del cronòmetre i de donar entrada als diferents blocs, al llarg dels quals Zapatero i Rajoy van anar colant les idees-força, les frases tantes vegades ja escoltades, sense gairebé sortir del guió preestablert pels seus respectius equips. Uns conceptes més de passat que de futur, aptes per ser aplaudits per les respectives parròquies però que difícilment hauran fet canviar el sentit del vot.

En el fons, s'ha exportat al plató de televisió el rígid format parlamentari de cartró pedra en el qual neden, com peixos a l'aigua, els nostres polítics. Res a veure amb els debats a l'americana en els quals els candidats demòcrates a la Casa Blanca Hillary Clinton i Barack Obama estan mostrant les darreres setmanes un domini escènic i verbal ben allunyat del que aquí estem acostumats. Uns cara a cara davant el públic on sempre hi participen alguns periodistes que s'encarreguen, si convé, de tallar al polític i demanar-li que aclareixi a l'audiència aquella mitja veritat o aquell punt pel qual hi ha intentat passar de puntetes.

Aquí, Zapatero i Rajoy ens mostren gràfiques contradictòries i posen punt i final al cara a cara sense que els televidents puguin saber quina d'aquelles barres vermelles o blaves ha pujat o ha baixat per art de l'enginyeria política.

Clar que el primer debat televisat als Estats Units, que va enfrontar a Richard Nixon amb John F. Kennedy, va ser el 26 de setembre del 1960. I aquí, aquell any la Dictadura encara perseguia els darrers maquis eliminant a Quico Sabaté, detenia a un tal Jordi Pujol pels fets del Palau de la Música, substituïa a Luis Martínez de Galinsoga -el de "Todos los catalanes son una mierda"-per l'avi d'Aznar a la direcció de La Vanguardia Española i començava a posar en marxa TVE.

O sigui que com en tantes coses, amb aquesta també anem molt enrere.

Foto: José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i el moderador Manuel Campo Vidal en un moment del debat. / Efe

Un error amb moltes erres

Tots els llibres d'estil dels mitjans de comunicació preveuen l'existència de la fe d'errates per deixar constància dels errors comesos en anteriors edicions. El problema és quan l'errada es produeix a la mateixa fe d'errates, com és el cas d'aquest anunci publicat ahir a la plana 16 d'El País, en el qual els errors d'Alcampo tenen una erra de més...

Hem mirat i remirat però avui no sortia en el diari de Prisa cap fe d'errates sobre la desgraciada fe d'errates d'ahir. Algú deu haver pensat que és millor “no menearlo”...

El gos comptable de TV3

Es diu Miki, té cinc anys i és un gos de la Vall d'en Bas que sap “sumar”. El seu propietari, en David Dorca, l'ha portat a “El Club” de TV3 per mostrar les seves habilitats de comptable i realment aquest creuat de caniche ha fet tota una exhibició a base de lladrucs.

En el programa no han entrat en detalls sobre el procés d'aprenentatge seguit pel gos, però en tot cas, sigui quin sigui el truc, aquest vídeo és una autèntica perla per tots aquells a qui ens agraden els animals.

Amb la seva demostració d'intel·ligència, en Miki s'ha fet mereixedor de convertir-se en la mascota de TV3.

Losantos nuclear

Quin factor ocult va marcar el futur de Josep Piqué, Joan Saura i Federico Jiménez Losantos quan eren joves i revolucionaris?

Ens ho expliquen a "Polònia":

El meu virus mutant

Un refredat de proporcions colossals m'ha obligat els darrers dies a deixar quasi abandonat el blog. Un virus sortit de mare m'ha tingut (de fet encara em té) captiu i desarmat, amb el cos literalment fet pols, amb mal de coll, tos seca, nas gotejant, cap espès, calfreds, sudoracions i amb un fàstic terrible davant qualsevol cosa per menjar.

Mai fins ara m'havia trobat en una situació patètica com aquesta per una malaltia tan convencional. El metge, tot i haver-li estossegat involuntàriament a la cara, no n'ha fet gaire cas. Diu que la cosa ha de seguir el seu curs i que ja se sap que són episodis del temps. “I si no tens gana, no et preocupis. El cos és intel·ligent i sap el que ha de fer”, afegeix el bon doctor.

Parlant dels temps, aquesta diagnosi benigna i amable de la meva situació físicament catastròfica, m'ha fet pensar amb els meteoròlegs. Ja poden estar els rius secs i els pantans més buids que mai que ells es neguen sistemàticament a atribuir-ho al canvi climàtic. Científics com són, diuen que els manca una sèrie de dades més llarga per arribar a aquesta conclusió i que de períodes secs n'hi ha hagut i n'hi haurà molts al llarg de la història. També asseguren que la gent té una memòria molt curta en relació als fenòmens meteorològics i que el present sempre ens sembla més espectacular que qualsevol moment passat.

Els homes i les dones del temps tal vegada tenen raó, però després de la darrera estossegada seca he arribat a una conclusió: el virus que s'ha fet amo i senyor del meu cos és una mena d'alien fastigós, una mutació salvatge provocada sens dubte pel canvi climàtic. Prometo, a partir d'ara, perseverar en el reciclatge dels meus residus domèstics. Us ho juro.

Imatge: Ninot de peluix representant el virus del refredat. Via Uno que llega

Dret a vot per a tothom

«Aquí visc, aquí treballo, aquí pago impostos, aquí creixen els meus fills, aquí construeixo la nostra societat... On voto?»

Aquest és el lema de la campanya pel reconeixement del dret a vot de la població immigrada que ha posat en marxa, amb la col·laboració d'El Punt, la Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines i l'Alt Maresme. Els cantants Gerard Quintana i Cris Juanico, el paleontòleg i codirector de les excavacions d'Atapuerca Eudald Carbonell, el mag Màgic Andreu, l'escriptora i diputada d'ERC, Maria Mercè Roca, el professor d’Història d’Àfrica a la UB, Jacint Creus, el president de Justícia i Pau de Barcelona, Arcadi Oliveres, la diputada del PSC al Parlament, Pia Bosch, el membre del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Joan Manuel del Pozo i les escriptores Assumpció Cantalozella i Núria Esponellà són algunes de les persones que participen activament a la campanya aportant la seva opinió favorable al dret al vot pels immigrants. Els textos complerts es poden llegir en aquest web de la Coordinadora, mentre que El Punt publica cada dia un resum de les diferents opinions.

La campanya és oberta a la participació de tothom, enviant un correu electrònic a l'adreça dretavot@solidaries.org.

Aquesta és la meva aportació:

Viuen als nostres pobles o ciutats. Paguen impostos i amb el seu treball, sovint dels de l'esglaó més baix reservat als nouvinguts, ajuden a construir la societat del present i la del futur. La dels seus països d'origen, amb les petites trameses que poden enviar-hi de tant en tant, i també la del nostre.

Són, però, ciutadans a mitges perquè se'ls nega el principi més bàsic recollit a la Declaració Universal del Drets Humans en el seu article primer: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.

A les persones immigrades, com a la resta de ciutadans, se'ls exigeix que compleixin tots els deures però, al mateix temps, se'ls limita o impedeix del tot, segons quina sigui la seva procedència i l'àmbit de votació, l'exercici del dret a escollir a aquells que han de portar el timó del vaixell al qual hi anem uns i altres embarcats. Negant-los el dret al vot, condemnem als immigrants a no sortir a coberta i, mantenint-los en el gueto de la fosca bodega, com als antics esclaus, impedim la seva integració, promovem el racisme i la xenofòbia, alimentem rancúnies, donem ales a l'integrisme i, per acabar-ho d'arrodonir, ens condemnem a nosaltres mateixos traint la democràcia i fent de la nostra una societat encara més injusta.

Humor episcopal

La picabaralla entre la Conferencia Episcopal i el Govern socialista provocada per la declaració electoral -i electoralista, per no dir hipòcrita- dels bisbes ha estat font d'inspiració pels humoristes gràfics. Aquí teniu una selecció d'acudits que he recollit els darrers dies a la premsa catalana i espanyola.

| View | Upload your own

Cervellots

En el món hi ha gent ben rara i fins i tot n'hi ha de prematurament estranya. En el vídeo de dalt podeu veure una nena nordamericana que és un prodigi en geografia. És diu Lilly i l'agost de l'any passat, quan es van gravar aquestes imatges, tenia només 23 mesos i ja era capaç de localitzar en el mapa 80 països.

Quins seran a partir d'ara els següents passos dels seus orgullosos pares? Fer-li aprendre de memòria la situació dels països sense estat? Explotar la seva imaginació per aconseguir que ubiqui a l'atles mundial països inventats com Daltonia, Hyrule i Mordor? Matricular-la directament a la Facultat de Geografia? Fer que als seus dos anys i mig, l'encantadora criatura sigui promoguda a la direcció del National Geographic?

I parlant de gent estranya aquí sota en teniu un altre: un psicòleg i assessor d'empreses anomenat José Bono -res a veure amb l'exministre de Defensa i futurible president del Congrés- , un personatge que té per afició el càlcul mental. L'home, que ha aparegut aquesta setmana a TV3, és capaç de fer operacions matemàtiques amb més rapidesa que una calculadora convencional.

Un autèntic espectacle que causa vertigen als que encara comptem amb els dits, només sabem fer operacions mínimament complexes amb la calculadora de l'ordinador, mai hem entès perquè serveixen les integrals i, tips de rebre factures, la única relació que volem tenir amb les matemàtiques és la sèrie de televisió "Numb3rs".

L'humor dels carrils escanyats

Avui, en una entrevista a El Món a RAC1, el director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya ha dit que la polèmica idea que va llançar fa uns dies d'estrènyer els carrils d'entrada i sortida de Barcelona només “era una reflexió a l’entorn de la velocitat i la seguretat; no hi ha cap proposta, cap idea concreta posada sobre la taula per debatre, ni tan sols la viabilitat; no hi ha res”.

Pérez Moya ha assegurat no haver-se sentit sol enmig de les crítiques - “he rebut quasi un centenar de mails, trucades i SMS d'ànims”- però ha lamentat que s'hagi anat “més enllà del que van ser les meves paraules”.

“No tinc sensació d'haver dit cap barbaritat”, ha assegurat el director del Servei Català de Trànsit, afegint que “no som gent estrafolària o rara”.

Tot i això, Pérez Moya ha reconegut que el tema permet fer molts acudits: “Entenc que es facin bromes i acudits perquè la cosa dona joc i hem de ser un país que hem de saber riure de determinades coses. En aquest sentit cap problema.”

Per a tant, tal i com ja vàrem fer en un post anterior, riem tot plegats una mica més, aquesta vegada amb les propostes dels carrils escanyats de “Polònia”.

Pesca electrònica

Uns estafadors han tingut a bé els darrers dies informar-me per correu electrònic que, per motius de seguretat, La Caixa ha actualitzat els seus servidors i que, clicant a un enllaç que em faciliten, he d'entrar al meu compte per “verificar” les dades personals.

Al final del missatge es pot llegir el següent:

"Le recordamos que últimamente se envian e-mails de falsa procedencia con fines fraudulentos y lucrativos. Por favor nunca ponga los datos de su tarjeta bancaria en un mail y siempre compruebe que la procedencia del mail es de seguridad@lacaixa.es "

No cal dir que els he fet cas i que he enviat els seus successius missatges al racó més fosc de la paperera.

Senyoretes okupant un anunci

Tot va succeir fa uns dies a la secció d'anuncis classificats d'un conegut diari. Un escamot de senyoretes de moral relaxada va abandonar la plana 41, territori de “plaer garantit”, i a tota velocitat va assaltar aquest anunci immobiliari de la plana 39 que portava per eslògan “Els nostres preus no t'espantaran. Tracte personalitzat”.

Pels lectors més crèduls, les exòtiques dames invasores (vuit d'elles eren xineses i japoneses) van donar més atractiu a aquesta promoció de pisos en el moment més indicat, just quan la crisi immobiliària està fent caure les vendes. En realitat, però, tot va ser culpa d'un personatge que abans se'n deia “follet de la impremta” i que ara, amb les noves tecnologies, ves a saber quin nom se li ha de donar.

Una vegada detectada la presència d'okupes, les forces d'ordre van actuar amb eficàcia deportant a les senyoretes que fumen cap a la seva subsecció de llums vermelles i gemecs forçats.

Dos dies més tard, l'anunci de la promoció de pisos va tornar a ser publicat lliure de dames i guardant les formes d'un sector econòmic que, encara que algunes persones -amb el cul socarrimat per les hipoteques- puguin pensar el contrari, no és, o això diuen, cap casa de barrets.