dilluns, 19 de setembre del 2005

No hi ha gas amb olor d'escudella


Avui, en el programa Àgora del Canal 33 han intentat respondre a la següent pregunta: "Què provoca el rebuig espanyol a l'OPA de Gas Natural?". En Ramon Rovira ha tingut com a convidats Casimiro García Abadillo, director adjunt del diari "El Mundo" ; Manel Pérez, redactor en cap de la secció d'economia del diari "La Vanguardia"; Raúl Heras, periodista i analista polític; Agustí Sala, periodista econòmic del diari "El Periódico" i president de l'Associació de Periodistes Econòmics de Catalunya i Joan Carles Girauta, llicenciat en Dret, màster en administració d'empreses per ESADE, columnista de "La Libertad Digital" i comentarista de la COPE.

Com era d’esperar els representants d’El Mundo i de la COPE han atacat la jugular de l’OPA amb els tres arguments que ja hem escoltat aquests darrers dies:

a) Que és una operació impulsada pel tripartit
b) Que reduirà la competència en el sector energètic
c) Que no beneficiarà als usuaris

Assumint que la culpa del que succeeix a Espanya, fins i tot la crisi del Real Madrid, és del tripartit o del ministre Montilla, queden els altres dos arguments que es desfan triturats per la força de la realitat més contundent. Que hi hagi o no competència dins el sector energètic no té cap importància pel ciutadà normal i corrent com tampoc en té pel món econòmic la butxaca dels consumidors. El subsector dels carburants n’és un exemple: els conductors tant quedem fotuts si hi ha el monopoli de Campsa com si el negoci està repartit entre set o vuit marques. Competència? Quina competència? Es pacten a sota ma els preus i problema resolt.

Desenganyem-nos. La única i definitiva preocupació dels actors que representen aquesta OPA és la salut del compte corrent dels seus accionistes, siguin de Barcelona, de Madrid, de Londres o de Nova York. No hi ha res més que això. És la globalització dels beneficis. La mitologia patriòtica amb la que Pujol i companyia va intentar vestir aventures econòmiques com la de Banca Catalana se l’ha endut el vent de la història. No hi ha watts quatribarrats, ni gas amb olor d’escudella i carn d’olla, ni hipoteques més beneficioses pel fet de ser client català o madrileny. I d’això, les caixes, la “nostra” i la de Madrid, en saben molt.