Jornada rodona de lliga. El
Madrid es va deixar ahir dos punts en el camp de l'
Almeria, l'equip que ocupa la darrera plaça de la classificació (1-1), mentre que el
Barça, amb una primera part extraordinària, va sumar
una nova golejada (4-1), aquesta vegada contra el
Màlaga de
Pellegrini i els petrodòlars en forma de fitxatges del
xeic Abdullah bin Nasser al-Thani.
A quatre punts de distància dels blancs, els blaugrana
van batent rècords: 28 partits sense perdre superant així la marca del Barça de
Rinus Michels (temporada 74/75) i 52 punts a l'equador de la lliga, una quantitat mai assolida per ningú fins ara.
Els darrers dies s'havia especulat sobre la possible presència del xeic qatarià i amo del Màlaga en el
Camp Nou però el multimilionari -que a més del Màlaga té altres aficions com una quadra amb 160 pura-sangs de raça àrab) no hi va fer acte de presència estalviant-se així haver de contemplar una nova derrota del seu equip. Hi havia, això sí, a les grades alguns aficionats malaguenys disfressats de xeics, cosa que demostra, a més del seu sentit de l'humor, la confiança que tenen amb els efectes positius de la riuada de diners que ha arribat i continuarà arribant al club andalús provinent de l'emirat de
Qatar. En canvi, les càmeres de
Canal +, especialitzades en escrutar meticulosament les grades cercant noies boniques i nens amb els ulls il·luminats per aquest Barça de somnis, no van poder detectar cap seguidor culer vestit de noble qatarí malgrat les injecció de petrodòlars que comportarà pel Barça tacar la samarreta amb el nom de la
Qatar Fundation.
De desagraïts, el món del futbol n'és ple.
Parlant del noble esport consistent en introduir amb el peu, amb el cap o amb la ma de Déu una pilota dins la porteria dels contraris, avui a la tarda, en el magazín de
TV3 “
Divendres”, el debat anava dels valors que aporta aquest Barça (esforç, solidaritat, humilitat...). Un dels tertulians, el catedràtic de la Comunicació
Sebastià Serrano, ha deixat anar una reflexió per pensar-hi:
“
Per la societat industrial i, en general, pel capitalisme, l'esport és un dels millors models que hi ha: treballar en equip i no trencar les regles. Hi ha un sistema de regles que no es poden trencar i si ho fas et treuen la targeta, t'expulsen. Tots els jugadors juguen segons aquestes regles. I això, de cara a la indústria és bo”.
Sebastià Serrano dirà el que vulgui, però pels que no us agrada el capitalisme, ni l'esport us recomano que aneu
als diccionaris del web d'El Punt-Avui i cerqueu un sinònim de futbol. Aquest és el resultat:
Imatges:
Canal +
Entrades
