El blog de L'Absurd Diari:
Una mirada irònica a l'actualitat
divendres, 3 de juny del 2011
BWR-The Game: Ja sóc aquí!
Al·leluia. Desprès de 152 dies, disset hores i 45 minuts de navegació torno a ser al port de Barcelona. Ahir, a bord del Jecsalis, un veler de la classe Imoca Open 60, vaig acabar la meva primera volta al món a vela. Han estat més de cinc mesos navegant per les aigües virtuals del joc del Barcelona World Race, hores i més hores seguint la mateixa ruta que la regata real BWR: sortint de BCN el 31 de desembre de 2010, baixant pel Mediterrani (1 i 2) i per l'Atlàntic (1 i 2), passant per les temudes aigües del cap de Bona Esperança, travessant l'Índic Sud, el mar de Tasmània, l'estret de Cook, el Pacífic Sud fins el cap d'Hornos i pujant per l'Atlàntic fins el Mediterrani. En total, un recorregut inacabable de 29.500 milles modificant rumbs, posant rissos, canviant veles i controlant les previsions meteorològiques per evitar ingrates sorpreses.
Amb nuls coneixements en l'art de la navegació i en les particularitats del vaixell i de la ruta, el meu rècord de velocitat s'ha quedat en només 18,52 nusos. Les tempestes m'han esquinçat veles, les encalmades m'han fet morir de fàstic i finalment he arribat al port de Barcelona en la posició 11.291 d'un total de 48.265 participants d'arreu del món. Tota una experiència marinera viscuda des de l'ordinador!.
Imatge: El Jecsalis passant per l'estret de Gibraltar rumb a Barcelona.
Vídeo següent: Entrevista al guanyador de la regata virtual. És director d'una empresa informàtica especialitzada en el món de la vela, ha dedicat al joc cinc hores diàries i ha comptat amb l'assessorament tàctic del president d'un club de vela.
2 comentaris:
b.a.
ha dit...
Bentornat!!!!!!!!
(Consti que no gosava preguntar per no posar-te en un compromís :P)
Jajaja. La pujada per l'Atlàntic i el Mediterrani ha estat inacabable. Joder, he enganxat una colla de dies amb el vent en contra i quasi no arribo a temps(ahir van tancar el joc).
Fronteras físicas y mentales
-
Cada frontera que se cierra o cada muro que se levanta es un repliegue de
derechos y una amenaza de conflictos. Vuelven los pasaportes y las barreras
front...
"¿Avanzamos?", pregunta la publicidad del BBVA...
-
*...para reforzar su voluntad de adquirir el **muy rentable*
*Banco de Sabadell. **¿Acaso avanzar es sinónimo de crecer? *
Lo primero es dar respuesta a la...
¿El ranking que nunca existió?
-
Me pasan por un grupo de amigos de Bilbao, entre orgullosos e irónicos,
una "noticia" del 20Minutos, del día 7, con este titular:
La ciudad donde mejor s...
Cocina, química y feminismo
-
Estas Navidades, Apple TV+ ha tenido la genial idea de abrir gratuitamente
su plataforma durante unos días para echar un vistazo a su oferta de cine y
seri...
ChatGPT, una virguería en pañales
-
Lo del *ChatGPT* es impresionante, pero está en pañales. Sin duda se trata
de un *experimento de Inteligencia Artificial (IA) en fase beta *y se notan
mu...
Dácil es cajera
-
Por Manuel M. Almeida
Dácil es cajera. Trabaja de nueve a siete en no sé qué hipermercado. Antes
y después del trabajo, en horas del crepúsculo, se sub...
Carlos Yárnoz, nuevo Defensor del Lector de El País
-
Carlos Yárnoz será el nuevo Defensor del Lector de El País en sustitución
de Lola Galán. El nombramiento tendrá una duración de un año, prorrogable
por el ...
Empezar un nuevo negocio por internet
-
Cuando deseamos emprender, el primer desafío al que nos enfrentamos es
saber cómo elegir la idea adecuada para tu negocio debido a que pensamos en
la con...
Persiguiendo a Gabo
-
*Colita. El País*
Ron y agua bendita. Lo restregaron nada más nacer. Su tía Francisca
Cimodosea Mejía quiso evitar percances como esa vuelta de cordón umb...
2 comentaris:
Bentornat!!!!!!!!
(Consti que no gosava preguntar per no posar-te en un compromís :P)
Ara faras el llibre?
Jajaja. La pujada per l'Atlàntic i el Mediterrani ha estat inacabable. Joder, he enganxat una colla de dies amb el vent en contra i quasi no arribo a temps(ahir van tancar el joc).
Publica un comentari a l'entrada