dimarts, 29 de juny de 2010

La "revolta" de Montilla


Si hem de fer cas al president de la comissió constitucional del Congrés, Alfonso Guerra, l'honorable i sempre prudent José Montilla ha seguit els passos de Lluís Companys i s'ha convertit en un perillós “insurrecte”. Segons ha dit avui Guerra, el president de la Generalitat, fent costat a la manifestació del 10 de juliol contra la retallada de l'Estatut, ha fet una crida a “la sublevación”. És a dir que Montilla ha convocat a la revolta alçant-se contra les tisores rovellades d'una autoritat establerta -el Tribunal Constitucional- que ha necessitat quatre anys per posar-se d'acord per passar per damunt del Parlament de Catalunya, de les Corts Espanyoles i de la voluntat del poble català expressada a les urnes. Una autoritat judicial desprestigiada per la seva politització i amb el mandat més que caducat. Contra aquest artefacte de les Espanyes, si hem de fer cas a Guerra, s'ha revoltat Montilla.

Trec el nas per la finestra, llegeixo la premsa per internet, escolto la ràdio, miro la televisió, però no veig cap indici d'insurrecció. Hi ha emprenyada força generalitzada i fins i tot veus que opinen que el pacte constitucional s'ha esmicolat obrint una esquerda definitiva entre Catalunya i Espanya (adéu somni federalista) , però el partits catalans prou feina tenen en mantenir la unitat (a la mani del 10-J no hi haurà manifest, no fos que amb l'estira i arronsa dialèctic es trenquessin els ous). La revolta només és a la imaginació bèl·lica de don Alfonso, que per alguna raó es diu Guerra i, tal vegada, a la selva neuronal i feréstega d'Alejo Vidal Quadras, que avui ha dit que no entén la satisfacció “angelical” dels seus col·legues del PP davant la sentència del Constitucional: “Creo que hemos alcanzado un punto en el que a los españoles con un resto de honor y de sentido nacional sólo les queda la torre de marfil o la inmolación”, s'ha lamentat l'eurodiputat popular.

Una lectura pessimista que contrasta amb la d'Alfonso Guerra, que no s'ha estat de considerar com a “sensata” la sentència, ja que segons ell afecta a articles importants de l'Estatut i aporta llum constitucional a conceptes que el preocupaven com ara els termes “nació” i “esforç fiscal”.

Sorprèn aquesta satisfacció del diputat socialista quan ell mateix es va mostrar encantat temps enrere del “cepillado” realitzat a l'Estatut per la comissió constitucional del Congrés. Se'n recorden del famós ribot de Guerra?. Doncs bé, ara resulta que el Tribunal Constitucional ha fet un treball més acurat. I si li regalem a don Alfonso un curset de fuster?

Foto: Europa Press