Anunciants indignats

Farts d'esperar durant més tres mesos, dues entitats veïnals del districte badaloní de Llefià han publicat avui, a l'edició del Barcelonès Nord d'El Punt, aquest curiós anunci reclamant ser rebuts per l'alcalde de la ciutat, el socialista Jordi Serra. Els veïns es pregunten si per poder parlar amb el batlle és necessari fer concentracions a la porta de l'ajuntament, col·lapsar amb cotxes el centre de la ciutat, intervenir en el ple o penjar pancartes als carrers.

Entre altres coses, els impulsors de la protesta - la coordinadora de comunitats de veïns del carrer Guasch i la mancomunitat de propietaris del complex residencial de Sant Salvador- volen saber si l'ajuntament es farà càrrec del manteniment de la zona verda que hi haurà damunt dos pàrquings que es construiran en el barri.

En tot cas, si s'estén l'exemple i aquest tipus de protesta impactant comença a proliferar com aigua de maig per les planes dels diaris, desapareixeran les cartes al director i acabarem veient anuncis de malalts protestant per no ser rebuts pel metge (maleïdes llistes d'espera), de ciutadans perduts en el laberint burocràtic de les administracions, de conductors atrapats en els col·lapses viaris, de turistes captius i desarmats en els aeroports, de funcionaris i jubilats esperant recuperar algun dia el poder adquisitiu perdut, d'aturats a la recerca impossible d'un lloc de treball exportat a Xina...

 Potencials anunciants indignats no en mancaran.

En resum, una festa grossa pels departaments de publicitat dels mitjans de comunicació, que, si tenen vista, poden establir fins i tot unes tarifes low cost per aquest tipus d'anuncis.

Així, si ens deixem portar per l'optimisme arrauxat, del creixent malestar ciutadà (avui els sindicats han convocat una vaga que pretén ser general per el 29 de setembre) en poden acabar sorgint els esperats i desconeguts brots verds que no acaben de deixar-se veure al llarg de la inacabable travessia del desert que devora, ara un trosset d'OJD aquí, ara un trosset de pastís publicitari allà, al castigat i desconcertat món de la premsa.