diumenge, 27 de desembre de 2009

"La riera" s'emporta "El cor"



El 10 de gener s'estrena a TV3 La riera, la nova sèrie que substituirà El cor de la ciutat i que girarà al voltant d'una família que regenta un restaurant a Sant Climent, un poble imaginari d'El Maresme. Per això, el desig secret dels seguidors d'El cor..., que des de dimecres amb l'emissió del darrer capítol es senten una mica orfes, seria poder recuperar com a mínim en Pere Peris servint menús en el restaurant de La riera. Em temo que no serà possible, però per si de cas, Pep Anton Muñoz ja va aprofitar dijous la seva aparició al magazine Divendres per plantejar la seva pregunta al director de la sèrie Esteve Rovira:

M'agradaria saber on puc enviar el meu currículum de més de 50 anys d'experiència en restauració i en despatxar en un bar, perquè va d'això oi?”.

Rovira, present en el programa mitjançant una connexió en directe des de Mataró, li va respondre amb sentit de l'humor:

Home, de veritat senyor Peris no s'hauria de preocupar perquè em sembla que igual li buscarem un cameo en aquest restaurant de La riera”.

A qui tampoc li faria res tenir algun paper a la nova telenovel·la és a Margarida Minguillón (la Cinta, un dels cadàvers que ha anat deixant pel camí El cor de la ciutat). També a Divendres i via telefònica, Xavi Coral li va preguntar si els actors, quan abandonen una sèrie, han de superar un període de dol..

Només els puc dir -va assegurar Minguillón- que en el més enllà, les coses mundanes no tenen importància. Ara estic al paradís”.

Tot i això, Coral no es va estar de plantejar la possibilitat d'un retorn:

Esperem veure't algun dia aquí quan baixis a la Terra a fer alguna cosa...”.

Així que em contracteu -va respondre l'actriu- deixo l'holograma i torno a baixar!”.

En el mateix programa també hi eren presents altres actors d'El cor de la ciutat com Jordi Díaz (Fede), Mariona Ribas (Marta), Santi Ibàñez (Beni), Maife Gil (Cecília) i Amparo Moreno (Trini). Aquesta darrera va fer un divertit joc de paraules:

A partir d'ara em quedo en paro, moreno!”.

Pel que fa al capítol final, el 1.906, només podem dir que els seguidors d'El cor, patidors de mena com som, ens hem quedat amb la sensació que ens han escatimat un mort. Cada temporada finalitzava amb una víctima mortal de darrera hora però aquest cop, amb en Tomàs recent suïcidat i quan tothom esperava que l'Ester fulminès en David Peris, encara que fos a garrotades de paraigua, els guionistes, després de donar-hi unes quantes voltes, van optar  per un final feliç. Ens van estalviar així el mal regust de boca de la tragèdia i, qui sap, tal vegada van deixar oberta la porta a una recuperació futura (amb periodicitat setmanal?) del culebrot líder de la seva franja horària. El darrer episodi ha estat seguit per 750.000 espectadors (25 per cent de l'audiència), uns resultats que, sense assolir les xifres mai vistes de les primeres temporades, són prou llaminers com per no enterrar la trama de Sants sota la làpida de l'oblit.

En el seu article "L'últim batec d'El cor", la col·lega d'El Punt Lurdes Artigas recordava dimecres que entre el primer i el darrer episodi han passat ni més ni menys que nou anys, tres mesos i dotze dies, 400 actors principals, 1.600 secundaris, 15.000 figurants, 500 tècnics, 80 guionistes... 

Pels que hem vist les deu temporades complertes, aquestes xifres fan autèntica feredat i encara en provoquen més si es segueixen fent números: 1.906 capítols a una mitjana de 40 minuts cada un d'ells, dóna com a resultat 76.240 minuts o, si voleu, 1.270 hores o una marató de 53 dies seguits de culebrot. Dedicant-hi aquest temps es podria veure 435 vegades una meravella del cinema com El Padrí (I)  de Francis Ford Coppola però, que voleu, ens hauríem perdut les històries quotidianes, les aventures i desventures d'en Peris, en Fede, l'Orpinell, en Quico, en Sergi, en Fidel, la Roser, la Remei, en Benjumea, la Sandra, l'Eli, la Kristina, la Mercè, en Beni, la Clara, la Cinta, l'Àngela, en David, en Narcís, la Neus, en Quim, la Laura, la Teresa, en Huari i tants d'altres personatges que restaran en el racó sentimental, en el cor, de la nostra memòria televisiva.

Vídeo: darrer capítol d'El cor de la ciutat.