dimarts, 10 de novembre de 2009

La prostitució i el seu negoci


Les amigues del Col·lectiu per la Igualtat de Girona van organitzar ahir a la Fontana d'Or una taula rodona sobre el negoci de la prostitució. A l'acte hi van participar l'advocada Rosario Carracedo, portaveu de la Plataforma estatal d'Organitzacions de Dones per l'Abolició de la Prostitució i Maria José Barahona,, professora de la Universitat Complutense de Madrid i autora de diversos estudis sobre el tema. Tant una com l'altra formen part del sector del moviment feminista partidari de l'abolició i va ser una llàstima que no hi pogués assistir ningú en representació dels grups, també feministes, que defensen la legalització com a fórmula per posar fre a l'explotació de les persones que, forçades o voluntàriament, es guanyen la vida en aquest negoci ple de clarobscurs.

Per més que hi penso, he de reconèixer que no puc pronunciar-me sobre la millor via per resoldre el problema, però em dona la sensació que treure a la prostitució dels llimbs legals actuals emprant mesures abolicionistes multiplicaria els efectes perversos com va succeir amb la llei seca.

Per descomptat que ni els arguments de Carracedo ni els de Barahona,m'han convençut de la idoneïtat d'aplicar formules punitives per tallar d'arrel la prostitució. El d'aquestes feministes m'ha semblat un discurs dogmàtic incapaç de reconèixer la complexitat del tema i dels seus protagonistes (no tothom que ven el seu cos ho fa de manera obligada i sotmesa a un nivell d'esclavitud) i m'ha sorprès que en l'entremat dels discurs d'aquestes abolicionistes es tregui importància a la prostitució masculina (en el seu discurs, els homes apareixen sempre com els explotadors i les dones com les explotades) i es negui, com va fer Maria José Barahona, els estudis científics que demostren que els senyors i les senyores tenim uns impulsos sexuals diferents provocats per uns sistemes hormonals amb característiques pròpies per cada sexe. Això, segons ella, ho afirmen metges que es fan dir doctors sense haver cursat el grau de doctorat, el moment excels de la vida acadèmica. I si no hi ha cap condicionant físic que provoqui en els homes una major fam sexual, cercar a fora, passant per caixa, el que no es troba a casa només es pot interpretar des de les ciències socials i és fàcilment corregible amb mesures legals i policials.

De pedra em vaig quedar quan, per criticar els anuncis de prostitució a la premsa, una feminista com Barahona, va citar un article d'Antonio Burgos que comença d'aquesta manera:

Menos L´Osservatore Romano, todos los periódicos tienen su barrio chino. Llamo barrio chino a la sección de anuncios breves donde se ofrecen casas de masajes, mulatas de pechos grandes, viudas ardientes y amigas que reciben en lencería, por no hablar del parte meteorológico de la lluvia dorada o de la filología del francés y el griego.

Precisament Antonio Burgos, el personatge més masclista i caspós de tota la fauna periodística madrilenya, el que va qualificar a la ministra Carme Chacón com a “animal de companyia” i membre del “batallón de modistillas” de Zapatero ; el mateix articulista de l'ABC que en un columna titulada “El hombre del tiempo, una señora” va denigrar a la meteoròloga Mònica López pel sol fet de ser una dona jova i catalana...

Com deia, de pedra.

Foto: Un moment de la taula rodona. / M. Lladó / El Punt

3 comentaris:

daniel tutusaus ha dit...

Les prostitutes compleixen un vàlvula de descompressió que encara, hipócritament, no és ben entesa socialment. L'únic d'escabrós en aquest tema és la involuntarietat en alguns casos d'aquest treball, bé per enganys o per extorsions o amenaces. Cal garantir que les dones que exerceixen la prostitució ho fan per decissió propia i lliure, és a dir, que els concidionants socio-econòmics que puguin patir no siguin el decisiu, sino, senzillament el voler fer diners ràpids i en quantitat que en cap altre feina trovarien, donada la seva escassa preparació en fundar i gestionar autèntics proxenetes com són els bancs. Jo he intentat reincerir una dóna que feia de prostituta, i, evidentment, em va dir que fent de camarera no assolia ni una cinquena part dels diners que necessitava per enviar a la familia d'ultramar. Era víctima d'una realitat major que a tots se'ns escapa, però ho assumia lliurament. Si arreglem les coses, em d'anar a l'arrel del problema, en el que incòrren moltíssimes variables. Des de la necessitat de diners de les treballadores, la llibertat absoluta d'escollir aquest ofici, i la necessitat social de que aquest continui existint. Si cap dona decidís fer de prostituta perquè la seva realitat ha canviat i no li fa falta, hauriem de repartir nines inflables a bona part de la població perquè sublimés el seu desig que en circumstàncies nornmals, no sap, no gosa o no pot realitzar. Compli, eh?

Cristina ha dit...

És un tema molt delicat, però també crec que se n'ha de parlar. El debat és bo i també em sap greu que en aquesta xerrada no hi hagués un altre punt de vista. D'altra banda recomano a aquestes dones que es llegeixin un llibre que es diu "El cerebro femenino". L'ha escrit una dona i parla de les diferències reals i objectives entre el cervell masculí i el femení. Si un dia aneu a una biblio, demaneu-lo, us sorprendrà i potser us animeu a llegir-lo. Una abraçada des de la Vall d'Aro!

Arcangelo ha dit...

Hi ha qui diu que els extrems es toquen. En prostitució no hi ha ni feminisme ni masclisme: hi ha una satisfacció de la demanda que genera una fortíssima repressió sexual des de petitons.