diumenge, 8 de novembre de 2009

El ball i el petó


Aquest dissabte he tingut ocasió d'assistir, en el marc del Festival Temporada Alta, a l'estrena d'”El ball”, una fusió de teatre i dansa dirigida per Sergi Belbel i interpretada per les actrius Anna Lizaran i Francesca Piñon i la ballarina i coreògrafa Sol Picó. El muntatge, basat en la novel·la breu de l'autora russa Irène Némirovsky, situa l'acció en el París dels anys 20, on va viure la novel·lista després de fugir de la revolució del 1917, i té com a protagonistes principals a una dama nou rica i tirana (Anna Lizaran) disposada a triomfar a l'alta societat i a la seva filla adolescent (Sol Picó) que es revenja fent caure en el ridícul els aires de grandesa de sa mare.

M'han semblat brillants les interpretacions, la posta en escena, la coreografia i la música original d'Òscar Roig, però la trama i el text el he trobat un pèl lineals i previsibles, sense racons i sense sorpreses.

De tornada a casa, i per no perdre el fil teatral, he cercat a la premsa del dia les cròniques sobre una altra obra que, per capítols, representen des de fa temps a l'escena madrilenya dues excels estrelles de la comèdia i del drama polític: Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz-Gallardón. A la darrera entrega, escenificada divendres en motiu de la inauguració d'un intercanviador d'autobusos pagat per les dues administracions, la presidenta de la Comunidad de Madrid i l'alcalde es van veure obligats a trobar-se per primera vegada després de l'enrenou de Caja Madrid. Enmig d'un núvol de càmeres de televisió, fotògrafs i redactors, amb empentes, trepitjades i crits, l'estranya parella es va fer un petó que aquesta vegada els entesos en la matèria han coincidit en qualificar com a “fred i formal”. Un aquí poso la galta (la Espe) i jo faig veure que apropo els llavis (en Gallardón) que no va estar a l'alçada de l'obra “meravellosa” i “inigualable”, “la millor d'Europa en transport urbà públic” que s'estava inaugurant.

L'actriu i l'actor, tan acostumats com estan a fer comèdia cada cop que s'alça el teló i aplaudeix el galliner, no van tenir divendres el seu millor dia, cosa que, francament, fa patir.

Temps era temps, el febrer del 2008, Mariano Rajoy va sortir tan satisfet d'una de les representacions que no es va estar de dir que la besada que acabava de contemplar entre Espe i Gallardón era “un petó autèntic”. I per si hi havia algun dubte, va reblar el clau assegurant en pla castís que “la española cuando besa es que besa de verdad”.

Amb els xàfecs que ha hagut de patir per culpa de les ambicions dels dos personatges i amb l'aigua que caurà, dubto que Rajoy pensés en aquella ocasió realment el que va dir i que ara s'atrevís a repetir-ho en públic. Tal vegada, el líder del PP signaria l'afirmació feta l'any 2005 pel socialista José Bono mi-padre-es-falangista:

Esperanza Aguirre besa por la mañana y muerde por la noche, de una manera que no es acorde con su aristocrática posición".


Foto 1: Imatge promocional d'"El ball". / David Ruano

Foto 2: Gallardón fent un petó a Aguirre aquest divendres a Madrid. / EFE

1 comentari:

Numina ha dit...

petons! ai que es passaran la grip!