dilluns, 16 de novembre de 2009

"Banderas al viento"



Dissabte, dins els actes de la commemoració del centenari de la Federació Espanyola de Futbol i coincidint amb el partit entre Espanya i Argentina (2-1), que , tot sigui dit, d'entretingut en va tenir molt i d'amistós ben poc, es va estrenar el nou himne de la Roja, una sel·lecció que barceloneja més que mai. La cançó, composta per César Cadaval, membre del duet humorístic 'Los Morancos' i interpretada per José Manuel Soto i el grup “Siempre así”, inclou a la seva lletra tots els tòpics possibles: que si “furia roja”, que si “casta y coraje”, que si “Viva España”...

Però el que més m'ha cridat l'atenció és aquesta estrofa:

Banderas al viento
de los españoles
que se entere el mundo
que España es así


Un fragment que no desentonaria al costat d'aquest altre:

Montañas nevadas,
banderas al viento,
el alma tranquila.
Yo sabré vencer.


A veure si els falangistes reclamen a la Federació Espanyola de Futbol drets d'autoria per haver copiat les “banderas al viento” de “Montañas nevadas” (arxiu mp3), un himne falangista de principis dels anys quaranta amb lletra de Pilar García Noreña, traductora eventual i muller del diplomàtic Juan Ignacio Tena Ybarra,  i música d'Enrique Franco Manera, expert i divulgador musical i germà del director de cinema Jesús Franco. Aquest himne va tenir èxit sobretot entre les joventuts de Falange i diuen que va ser cantat per la División Azul, en el front rus, on hi havia neu però no muntanyes. També va triomfar a Guinea. Això sí, en aquest cas les “montañas nevadas” de la lletra original van ser substituïdes per les “selvas tropicales”, pròpies d'aquell territori africà.




Foto: Andrés Iniesta, amb la pilota, davant els argentins Javier Mascherano i Lionel Messi. / EFE