diumenge, 10 de desembre de 2006

Serem campions de Sud-Amèrica!

Ha tingut tres dies per pair-ho, però si a Carmelo Paniagua, president de la Federació Espanyola de Patinatge (RFEP), algú el punxa, encara no li trobarà la sang. De fet, s'ha de reconèixer que és ben estranya la notícia avançada dijous per l'Avui segons la qual la Federació Catalana ha estat admesa com a membre adherit a la Confederació Sud-americana de Patinatge (CSP). L'acord, mantingut fins ara en secret i adoptat per unanimitat en una assemblea celebrada a Buenos Aires el passat 11 de novembre, permetrà als esportistes catalans disputar a partir del 2007 els campionats oficials sud-americans en quatre modalitats del patinatge: hoquei, velocitat, línia i artístic. Al mateix temps, els promotors d'aquesta curiosa estratègia esperen poder comptar amb els vots d'una part de les federacions sud-americanes en el cas que la Federació Catalana (FECAPA) torni a plantejar en el futur el seu reconeixement davant la Federació Internacional (FIRS). Una candidatura que, després dels fracassos de Fresno i de Roma, no es tornarà a plantejar fins que l'italià Sabino Aracu -persona poc amiga- sigui substituït a la presidència de la FIRS.

En tot cas, es fàcil imaginar que demà dilluns, quan el país, la nació de nacions o com carai li vulgueu dir, torni de vacances, la Federació Espanyola tocarà altre cop totes les tecles del piano -les polítiques i les que no ho són- per evitar noves sorpreses. Una d'elles podria ser que la Catalunya patinadora, tan trempada com és, acabi essent campiona de Sud-Amèrica, cosa que obligaria a canviar tots els mapes escolars i ens retornaria a l'època del meu avi que va anar a Cuba.

La política, perquè ens aquest cas -no cal amagar-ho- estem parlant més de política que d'esport, té uns camins tan surrealistes que la idea plantejada el 2005 pel president Maragall de demanar l'entrada de Catalunya a la unió d'estats francòfons, pot quedar curta.

Algú es preguntarà què se n'ha fet de la proposta maragallana que ens hauria unit fraternalment - Allons enfants de la Patrie!- amb Bèlgica, Canadà, Laos, Malí, Niger o Vietnam?

Doncs bé: els catalans continuem sense parlar de manera habitual el francès, tenim prou feines amb l'anglès, a Palau hi ha un nou president que ha fet la promesa solemne de millorar el seu català i Els Pets i en Lluís Llach es neguen a acompanyar als patinadors a l'”exili”sud-americà i juren i perjuren que no es presentaran al Festival de la OTI.

Pel que fa als meus estimats patins de la infància, suposo que els tinc perdut a l'interior d'algun armari junt amb les fotos del viatge a la Patagonia, Terra de Foc i a Buenos Aires, la ciutat que ha arruïnat el megapont de la Constitució a don Carmelo Paniagua. El president de la RFEP, que a l'assemblea de Roma va brandar teatralment el seu passaport espanyol per oposar-se a l'ingrés de la FECAPA a la Federació Internacional, ara es sent traït pels catalans.

Pel que pugui ser, els senyors Codorniu i Freixenet ja obren els paraigua per aturar el xàfec i ho fan ballant sota la pluja amb els patinets ben posats. És una exhibició plena de gràcia d'una Catalunya laboriosa que mira el futur amb optimisme perquè tard o d'hora, que ningú pensi el contrari, serem campions de Sud-Amèrica!

1 comentari:

Anònim ha dit...

el que més m'ha agradar de la notícia és que les ex-colonies se li han pujat a la barba a "madre-patria".

A argentina i la resta de sud-america no pots anar amb plan agressiu estil t'envio l'exercit o et suspenc l'autonomia ja que ells poden respondre expulsem repsol, iberia, telefonia, bbv, el santander, elpais/prisa, endesa etc.. i nacionalitzem.

Per mostrar els nostre agraïment a argentina hauríem de canviar el nom per selecció de hockey gallega (gajega).