El senador i el museu de cera

Un dels símbols, més eteri que real, de la Dictadura va ser l'anomenada “lucecita del Pardo”, aquella que en el despatx de Franco , el Centinela de Occidente, vetllava durant la nit el rectíssim somni dels espanyols.

Les coses han canviat molt, però al llarg de juliol, a la Plaza de la Marina Española de Madrid , en el despatx número 21058 de la primera planta del Senat, un exministre de Franco també ha tingut moltes hores encesa la llum. Als seus 83 anys, Manuel Fraga és, segons El País, un dels pocs senadors que ha estat tot el mes al peu del canó. Alguns altres com els populars Juan José Lucas i Gabriel Elorriaga (pare) i els socialistes Juan Barranco i Juan José Laborda també s'hi han deixat caure, però cap d'ells amb la persistència i puntualitat de l'expresident de la Xunta i president fundador del PP.

Després de perdre el govern a les eleccions gallegues, Fraga va haver d'abandonar la residència presidencial i va viure durant sis mesos en un dúplex del casc antic de Santiago, gentilesa de l'exconselleiro d'Emigració, Aurelio Miras. Al fer-se càrrec de l'escó del Senat cedit per l'alcaldessa de Vigo, Corina Porro, Fraga es va traslladar a Madrid canviant el seu habitatge provisional gallec, que era situat, i no és cap acudit, a la Rúa do Franco, per un pis de solter que no té res a veure amb les àmplies estances ministerials que havia ocupat fa segles durant l'anterior etapa madrilenya.

El nou pis és tan petit que Fraga s'ha estimat més continuar treballant tot el juliol al seu despatx del Senat, on, com a vell dinosaure de la política, no hi té cap ordinador i mai li ha passat pel cap fer servir el correu electrònic. Com és natural, ell segueix donant feina als carters de tota la vida. Funcionaris de l'oficina de correus del Senat han explicat que el polític gallec és el senador que més cartes envia: entre 10 i 30 cada jornada de juliol. Fraga es passa una part del dia llegint i retallant articles dels diaris i, després de subratllar els fragments que li semblen més interessants, els fa arribar per correu convencional a amics i coneguts. La resta de la jornada, quan no escolta la Cope i Onda Cero, l'ha dedicat aquest tòrrid mes a empassar-se una vintena de llibres sobre la reforma del Senat, entre ells un editat per l'Institut d'Estudis Autonòmics de la Generalitat: “Ante el futuro del Senado”.

Per a tant, abans d'anar a passar les vacances d'agost a Galicia, la “seva” Galicia des de fa just un any en mans, Déu meu, d'una coalició socialista-nacionalista, Fraga s'ha capbussat en les tèrboles aigües d'una reforma, la de la cambra alta, que paradoxalment, no es podrà tirar mai endavant si no es compta amb un consens que el PP, el seu partit, no està disposat a concedir.

Ocupats com estan en fer córrer onades de pànic sobre la presumpte balcanització i liquidació de la patria, la paella i la truita espanyola, a Rajoy, Acebes i Zaplana ja els està bé tenir a Fraga entretingut en teoritzacions sobre una reforma bloquejada. És una manera com una altra d'evitar que el gallec emprenyi, que és, en definitiva, el que acaben fent la majoria dels antics dirigents d'un partit.

En el seu llibre “Cómo ser político y no morir en el intento”, la periodista Esther Jaén posa en boca de Felipe González una frase que, segons Iñaki Agasagasti no és de l'exdirigent socialista sinó que la va “importar” ell de Venezuela, on va néixer: “Els expresidents som com gerros de porcellana xinesa”. És a dir molt macos, valuosos i decoratius, però difícils d'ubicar i emprenyadors en una casa on s'hi ha de viure cada dia.

En el mateix llibre, farcit d'anècdotes, Esther Jaén fa un retrat d'un Fraga en campanya sortint al carrer i saludant en pocs minuts a centenars de persones. “Qué tal,amigo”, “Qué tal, amigo”, “Qué tal, amigo”. Un dia anava tan esperitat que va entrar en una botiga de roba i, davant la perplexitat de tots els presents, va acabar donant la ma i saludant ni més ni menys que a un maniquí!.

Podria succeir que quan Fraga se'n doni compte de la inutilitat d'estudiar hipotètiques reformes del Senat i amenaci a l'actual direcció del PP amb ficar la cullerada en temes més candents, el malèvol Zaplana el porti en taxi fins el Museu de la Cera de Madrid i el deixi abandonat en alguna de les seves sales. Allà, com si tornés a estar en campanya, el polític gallec podrà saludar els rostres hieràtics del general Franco, el comandant Fidel Castro, José Maria Aznar, Adolf Hitler, Alfonso XII, els Reis Catòlics, George W. Bush, Cleopatra, Frankenstein, Freddy Krueger, Bart Simpson i fins i tot a Clark Gable. “Qué tal, amigo”, “Qué tal, amigo”, “Qué tal, amigo”.