Zapatero a Casajuana: "S'ha de tancar, s'ha de tancar com sigui, vinga!". Foto: EFE
La Cimera Euromediterrània, celebrada a Barcelona, ha finalitzat amb l'aprovació d'un Codi de Conducta Antiterrorista. Amb aquest document, els 35 estats participants (25 de la Unió Europea i 10 de la riba sud del Mediterrani) es declaren units en la lluita contra el terrorisme, reiteren la seva "total condemna al terrorisme en totes les seves formes i manifestacions" i es comprometen a "erradicar i combatre" els seus promotors.
El texte, de 70 ratlles, considera imprescindible posar fi a l'ocupació de territoris, reduir la pobresa, promoure els drets humans i assegurar el respecte de totes les religions.
També inclou el compromís dels signants en compartir experiències en la lluita antiterrorista, participar en exercicis conjunts d'emergència i donar ajud. a les víctimes.
Aquest codi, que ha estat presentat com el principal èxit de la cimera, té, però, un problema: no s'ha pogut assolir un acord sobre la definició de què és terrorisme. Mentre els països àrabs volien que es desvinculés del terrorisme la resistència armada per combatre l'ocupació, els europeus i els israelians reclamaven una condemna a tots tipus de violència (és de suposar que per part israeliana no s'inclou en aquest mateix sac la violència institucional exercida sovint per l'exercit contra civils palestins).
En definitiva, el conflicte a Palestina i el d'Iraq han impedit que a Barcelona s'hagi assolit una definició sobre el terrorisme, perpetuant-se doncs un bloqueig que pateix des de fa anys Nacions Unides i que, en la pràctica, impedeix la correcta aplicació de 13 convencions internacionals sobre la matèria.
El Codi de la Cimera Euromediterrània queda així reduït a un seguit de bones intencions. És com si les delegacions dels 35 estats haguessin signat un compromís de lluita contra el MR35-A sense definir què dimonis és el MR35-A.
D'altra banda, el desacord sobre el conflicte a Orient Mitjà ha impedit l'aprovació d'una declaració conjunta final, que ha hagut de ser substituïda per una declaració de la presidència, consensuada entre els participants.
Durant les negociacions d'aquest darrer document, els països àrabs van proposar incloure-hi una referència al dret a l'autodeterminació de tots els pobles, però finalment la van retirar davant el temor que això provoqués problemes al Marroc pel conflicte del Sàhara.
Amb aquesta decisió, li han estalviat a Zapatero la hipotètica obertura d'un nou front per part del PP. Ja m'imagino a Rajoy, Zaplana i Acebes acusant al govern del PSOE d'haver obert les portes a l'autodeterminació d'Euskadi o de Catalunya en un escenari internacional...
En definitiva, aquesta cimera no passarà precisament a la història com una fita de la política internacional. L'ha llastrat el fracàs de l'aplicació pràctica de la Declaració de Barcelona del 1995, l'absència dels caps d'estat àrabs (entre ells els del Marroc, Egipte, Argèlia, Síria i Jordània) que probablement hi haurien assistit si els Estats Units haguessin manifestat algun interès en el tema (la venda de material militar espanyol a Veneçuela no ha ajudat gaire), l'absència del primer ministre israelià Ariel Sharon, la poca predisposició negociadora d'àrabs i israelians i la persistència d'uns conflictes (Palestina i Iraq) que a hores d'ara deixen poc marge de maniobra a la diplomàcia.
La conversa privada entre Zapatero i el seu assessor de política exterior Carles Casajuana que, amplificada accidentalment pels microfons de la sala, es va poder escoltar abans de l'inici de la sessió plenària, és més que una anècdota. Dona idea del nerviosisme que hi havia davant el bloqueig de les converses:
Carles Casajuana: "Els textos no van gaire bé, estem intentant tancar alguna cosa".
José Luis Rodríguez Zapatero: "S'ha de tancar, s'ha de tancar com sigui, vinga!"
Entrades
7 comentaris:
Doncs que li preguntin a un paio amb bigoti que roda pel món que
sembla ser que ho te clar. =|:-(
Segons aquest codi de conducta els habitants de les muntanyes d'Asturies que van lluitar contra els musulmans i així van iniciar la anomenada Reconquesta
que eren?
I els que varen lluitar contra el francès en aquella anomenada Guerra de la Independencia que nassos eren...?
O sigui qui collons escriu la historia? I qui la reescriu?
Salut
La història sempre s'escriu des del poder. Com a mínim la oficial...
Et dono unes definicions:
--Resistència armada és el nom que rep el terrorisme quan guanya o quan canvien els aliats. Això comporta que les mateixes persones passin de ser considerades terroristes a ser conceptuades de líders polítics o herois nacionals. (Exemples: Golda Meir, Arafat.)
--Terrorisme és l'exercici de la violència política quan existeixen vies de representació parlamentària. (Exemple: ETA, vista des de fora de l'organització.) Resistència armada és la lluita del poble per aconseguir la seva llibertat perquè les institucions democràtiques són una farsa. (Exemple: ETA vista des de dins de l'organització.)
No hi haurà mai una definició de terrorisme que s'accepti universalment i que no sigui làbil.
Salut
JordiPG
.. si posem l'exemple de Iraq .. qui son els terroristes? Mentre uns es proclamen "salvadors" ... el altres també ..... qui ho rep, la gent del poble, rep el terror dels dos cantons i tots dos, depenen d'on estiguem situats, tenen raó ... Un altre exemple es que heu posat, el conflicte jueu-palestí .... qui es el terrorista?
Afegiria una pregunta: es terrorisme que, la gent del carrer, la de totes les ciutat i pobles del mon, visquem amb l'amenaça que això que passa a l'Iraq ens pugui passar en qualsevol moment?
Per mi aquest es el pitjor dels terrorismes, el que no es veu però que notes en la pell i en el cor .... aquests avisos en forma d'imatge que constantment t'entren i dels que no et pots defensar (o almenys poc hi pots fer). Podríem definir com terrorisme psicològic?
Un cop, parlant amb un poli em va dir, que la seva tàctica (parlo de l'època franquista, però no crec que hi hagi canviat ara) era donar un cop fort algú i que la gent ho veies ... la seva sentencia va ser .... "- por cada "ostia" que damos se acojonan 100, de eso se trata" .... tot està inventat ... menys els miracles, que des de que hi ha llum elèctrica s'han acabat, no son negoci.
Tal i com jo ho veig, qualsevol fill de puta que fa quelcom que no l'hi agradaría que li ho fessin a ell mateix o a la seva familia, és un terrorista.
Sobretot quan actúen conduïts per l'odi, el racisme, l'ambició ilegítima de diners, l'expansionisme nacional o qualsevol altra forma d'intolerancia o voluntat de sotmetre altres persones.
Tothom neix lliure i igual, qui fa quelcom contra la llibertat, la igualtat o la fraternitat, d'alguna manera, esdevé terrorista, encara que no vagi pel
món disparant al clatells dels adversaris.
Per exemple, les activitats d'en Joseph Ratzinguer, de l'Ángel Acebes o d'en Federico Jiménez Losantos, hem semblen d'una violencia política comparable a
la d'Adolf Hitler... Encara que hi hagi gent que no m'entengui o vulgui fer veure que no m'enten.
Una sal·lutació.
Publica un comentari a l'entrada