A tota vela!

Avui a la una del migdia comença la meva participació a la Barcelona World Race, la volta al món a vela amb vaixells tripulats per dues persones. El veler que, com tots els altres és un Imoca Open 60, es diu Jecsalis, l'antic nom amb el qual es coneixia la vila de Sant Feliu de Guíxols, i a bord d'ell he de recórrer, al llarg de tres mesos i sense escales, 25.000 milles pel Mediterrani, l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic, passant per les aigües més remotes i perilloses del planeta.

Ho faré, naturalment, de manera virtual competint amb 12.000 participants més d'arreu del món que s'han inscrit a The Game Barcelona World Race, un videojoc 2D-3D en línia desenvolupat per la  Fundació Navegació Oceànica Barcelona conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta d'un joc totalment gratuït, que no requereix cap instal·lació i que permetrà seguir la ruta dels catorze vaixells inscrits a la segona edició de la BWR. Els jugadors haurem de fer front en temps real a les mateixes condicions meteorològiques que els navegants, tant pel que fa a la pluja, al sol i a la boira, com al vent, a les tempestes o a les onades gegantines. Rebrem els mateixos informes meteorològics que els equips participants a la regata i, a partir d'aquestes dades, podrem escollir el rumb més idòni i el tipus de vela, entre cinc de diferents. També podrem utilitzar tres tipus de pilots automàtics, fer servir un nombre limitat de kits de reparació, disposar d'estadístiques, fer amics virtuals, competir amb ells en lliguetes per trams, contemplar en 3D la línia de la costa, veure al llarg del recorregut els punts d'interès en vídeos, fotografies i textos, participar en un fòrum i en una comunitat virtual per Facebook i rebre recomanacions i suport de Manel Pedreira, el director de la regata virtual.

Com ha subratllat Román Welsch, director de Departament de Tecnologia de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, "aquest joc permetrà a la gent viure la Barcelona World Race des de dins, competint contra els propis navegants amb les mateixes condicions de vent i onades que ells tinguin. A més, tots els jugadors disposaran de les mateixes eines per competir en les mateixes condicions amb els regatistes".

Per últim, els promotors del videojoc han destacat que es tracta d'un producte independent que podrà ser emprat en altres regates i que estarà en constant evolució i millora.  




Foto: El vaixell Groupe Bel, un dels participants a la regata. / Manuel Medir / FNOB

"Matem x encàrrec"

Com cada nit, el ratolí Pérez va sortir a repartir regals als nens i les nenes que els havien caigut dents. Aquella vegada, però, al girar la cantonada va descobrir un anunci inquietant:

“Matem x encàrrec. Desinfecció, desinsectació, desratització...”

Amb el cor bategant a mil per hora, Pérez va girar cua i va anar a corre-cuita a retirar el cartell de casa seva.

Aquella nit, els nens es van quedar sense obsequis...i el simpàtic ratolí va passar a la clandestinitat, on va fer feliç coneixença de la rateta que escombrava l'escaleta.

Malgrat haver renunciat a la fama, a l'escalfor d'ella va viure més content que un gínjol però de tant en tant anava barbotejant la mateixa lletania: “Els humans estan bojos, els humans estan bojos...”


Fotos: Si el puchi se muere

Una de zombis: el cas del senyor X

Hores i més hores de sang i fetge. Per damunt de tot, el solitari senyor X era un extraordinari seguidor dels videojocs de zombis. La saga Alone in the Dark, Dead Rising, Halo o Left 4 Dead omplien obsessivament de morts vivents la seva vida d'oci...i també la nit. Es posava al llit i, a l'instant d'aclucar els ulls, batallons de zombis el perseguien en somnis en una carrera esgotadora que sempre finalitzava malament.

Ficció i realitat es barrejaven cada vegada més fins que un dia el senyor X va decidir instal·lar un kit contra morts vivents a l'habitació: “En cas d'atac de zombis, trencar el vidre”.

Durant una llarga temporada, el fanàtic de Dead Rising va continuar patint l'atac dels morts vivents però sempre es va resistir a utilitzar l'arsenal armamentístic, reservant-lo com el darrer recurs.

Els familiars i amics del senyor X ja estaven acostumats a les seves excentricitats quan un matí van trobar el cadàver. “Mort natural” va confirmar el metge. A l'habitació tot era al seu lloc, res feia pensar en cap incident. El kit antizombis continuava penjat a la paret protegit pel vidre.

Setmanes més tard, un fet extraordinari va commocionar el poble: la tomba del senyor X va aparèixer oberta i sense rastre de les despulles. També va començar a circular el rumor que algú, aprofitant la foscor de la nit, havia entrat a la casa emportant-se únicament una estranya col·lecció d'armes. Però això només eren rumors...

En el mateix carrer, un altre veí. el senyor Y, començava a afeccionar-se als videojocs de zombis...

Foto1: Imatge del videojoc Dead Rising

Foto 2: Armari antizombis. / Ufunk.net / Jaume Vilà-Clara- Facebook

La Nativitat a l'era digital

Posem que una noia verge anomenada Maria comunica per Gmail a un fuster anomenat Josep que ha quedat prenyada dels aires del cel. Imaginem que el noi entra al Twitter i fa saber a les seves amistats que s'en va amb Maria cap a Betlem...

La història de la Nativitat a l'era digital és explicada mitjançant aquest original vídeo realitzat per l'empresa portuguesa Excentric. Serveis com Facebook, Twitter, YouTube, Google, Wikipedia, Google Maps, Gmail o Amazon en són els protagonistes.

Flamenc contra el capital

 

 El col·lectiu Flo6x8 es dedica a fer accions artístiques contra el sistema financer. La seva arma és el flamenc i els escenaris escollits acostumen a ser oficines bancaries de ciutats com Sevilla, Granada, Huelva, Madrid, Bilbao o Barcelona. No cal dir que la irrupció dels activistes provoca una autèntica sorpresa entre els treballadors dels bancs, els agents de seguretat i els clients.

En el vídeo de dalt podeu veure una acció col·lectiva flamenca portava a terme en una oficina del Banco Santander a Sevilla, en la qual els activistes, equipats amb set aparells de ràdio, hi van ballar la rumba “El banquero” emesa per una emissora amiga.

En el vídeo de baix, una altra acció també dins una oficina bancària. En aquest cas la “Niña ninja” trenca el seu moneder i exhibeix el seu art flamenc.

Una miss per terra

Lluir el somriure exigible a tota miss és complicat, sobretot si, com li ha succeït a Laury Thilleman ( Miss França 2011), la conviden a “On n'est pas couché”, el show televisiu de Laurent Ruquier a France 2 i li deixen anar el còmic Jonathan Lambert fent el paper de Damien Baiser, un personatge foll i repugnant sotmès durant llargs mesos a abstinència sexual...

Badant dalt d'un Ferrari

Per més Ferrari que condueixis, no si val a badar...

"Vell al volant"

Fins ara havíem vist en el vidre posterior dels cotxes els típics adhesius de “Bebè a bord” que regalaven les marques de bolquers, farinetes etc. Amb el pas dels anys, la criatura per la qual els pares demanaven prudència als altres conductors anava creixent al mateix ritme que l'adhesiu perdia color, un girar incessant de la roda del temps que de tant voltar acaba convertint l'antic missatge en un de nou com el que podeu veure en aquesta fotografia captada en un carrer argentí. El “bebè a bord” ha esdevingut “vell al volant”, un cicle més de la vida que cal agafar-se, com és el cas, amb sentit de l'humor.

Via: Proyecto Cartele.com

Remirant el clàssic

Aquesta tarda he tornat a veure per TV3 els darrers minuts de la repetició del Barça-Madrid d'ahir (5-0). Ho he fet esperant que, vint-i-quatre hores després, Messi, Villa, Pedro, Xavi, Iniesta i companyia continuessin fent filigranes damunt la gespa i el clàssic acabés amb sis, amb set, amb vuit, amb nou o amb deu gols a zero, però el marcador ha estat fidel a la tossuda realitat i no s'ha mogut del cinc.

Quedem-nos doncs amb la gloriosa maneta estampada a les cares de Mourinho i Cristiano Ronaldo i guardem energies i gols per anar posant al sarró els següents punts, a ser possible, fem-ho de tres en tres.

Com diria Guardiola, toquem de peus a terra que la lliga és molt i molt llarga.  Deixem la fantasia per aquells que creien que fitxant un entrenador amb l'ego inflat de supèrbia n'hi havia prou per enterrar aquest Barça que ens ha donat, ens dóna i ens donarà tantes i tantes satisfaccions.

Guardem, això si, el clàssic d'ahir a la vitrina de la memòria blaugrana, al lloc d'honor reservat per les autèntiques obres d'art. 

 

Foto: Eufòria blaugrana. / Robert Ramos / El 9 Esportiu

Dibuix: JAP / El Punt

Porcs motoristes

El maig del 2006 una notícia absurdíssima va donar la volta al món: a Santa Cruz de Tenerife, uns agents de la policia municipal van fer aturar una moto dalt de la qual hi anaven tres ocupants i al procedir a la identificació dels individus van quedar esmaperduts en descobrir que un d'ells, el del mig, era una cabra amb casc.

Dins el capítol de viatgers estranys, la història de la cabra motociclista era força insuperable fins que avui he rebut, via llista Folre i Manilles, aquesta foto de dos porcs dalt d'una motocicleta embalats com si ja fossin botifarres gegants i transportats cap a un destí poc tranquil·litzador.

No cal entrar en més detalls, només deixar constància que la realitat té una capacitat inesgotable de sorprendre.

Matemàtica popular

 Ficció i realitat.

A la imatge de dalt es pot veure al professor Charlie Eppes enfeinat amb una de les seves  sofisticades equacions que ajuden a l'FBI a resoldre els casos criminals de la sèrie Numb3rs.

A sota, un exemple de matemàtica popular captat en un carrer de qualsevol ciutat.

El Pinto del futbol americà

Aquí tenim el porter del Barça, Pinto, però en el futbol americà també hi ha jugadors que es passen de llestos. Un exemple és aquesta jugada que es va poder veure fa pocs dies a Corpus Christi (Texas) en el partit que enfrontava a l'equip de la Driscoll Middle School amb el de Wynn Seale.

Jason Garza, quarterback de la Driscoll, agafa la pilota i surt caminant enmig de la sorpresa dels rivals. Aprofitant l'engany, arrenca a córrer i acaba marcant fent pujar al marcador l'empat de 6-6, amb el qual acabaria el partit.

A l'esport, com amb tantes coses, no s'hi val a badar.

Dibuixant en 3D

Julian Beever és un artista de carrer britànic que des de fa dues dècades utilitza els guixos de colors per realitzar espectaculars obres amb efecte 3D damunt el paviment i les parets. Beever -com l'argentí resident a Madrid, Eduardo Relero-   aplica la tècnica anomenada anamorfosi per crear sorprenents il·lusions òptiques en tres dimensions que juguen, amb humor, amb les lleis de la perspectiva.

En el següent vídeo podeu veure una mostra de les seves obres.

Un teclat senzill

QWERTY?. Desenganyem-nos. ¿Per a què volem a l'ordinador tantes tecles que mai no fem servir? 

Aquí podeu veure un teclat senzill i efectiu.

I encara a algú li sobrarà alguna tecla!

El Papa i la mama

L'únic paper reservat a la dona durant la cerimònia de consagració de la Sagrada Família va consistir en netejar el que l'home – el Papa Ratzinger- havia embrutat. La imatge de quatre monges vestides en negre preconciliar  netejant amb draps l'oli amb el qual Benet XVI havia ungit l'altar, ha donat la volta al món servint de metàfora del paper tradicionalment secundari que la jerarquia catòlica reserva a les dones. Un paper sovint dur i valuós quan es tracta d'atendre als desvalguts i també destacat a l'hora de mig omplir esglésies,  però que barra el pas a més altes aspiracions dins l'estructura eclesiàstica.

Des de sempre, el Vaticà ha reservat a la dona el regnat de la llar i, diumenge, la neteja de l'oli consagrat a l'altar de la Sagrada Família ha estat un exemple més d'aquesta “vocació” que l'Església Catòlica atribueix al genere femení.

A la seva homilia, Ratzinger ho va deixar clar: “L'Església advoca per les mesures econòmiques i socials adients perquè la dona trobi a la llar i en el treball la seva realització”.

La referència al “treball” ha estat la concessió a la “modernitat”, però la resta -no hi ha més sorpreses- forma part del model de família tradicional que tant agrada al Papa. Un model que, pel que fa a la dona, no s'allunya gaire d'aquesta guia de la bona muller ( via La oveja 100) que algú va difondre a principi dels anys cinquanta del segle passat.

[Postdata 9-12-2010: Via La huella digital.es m'assabento que aquests dibuixos són actuals i formen part de la presentació de la telenovel·la mèxicana “Las Aparicio” com es pot veure en aquest vídeo penjat a Youtube. A la informació que acompanya al vídeo s'assegura però que els textos que acompanyen els dibuixos són autèntics i han estat trets de revistes dels anys 50.] 

 

L'enquesta

Ring, ring, ring

- Digue'm

- Bona tarda. El truco de part del president de la Generalitat José Montilla

- A si?

- Li volia fer una enquesta. Seran dos minuts

- D'acord.

- Votarà vostè al PSC?

- Votaré probablement en blanc

- Ummmm. José Montilla li sembla un bon president?

- Si pensés que és un bon president no votaria en blanc.

- A clar, és veritat. Be, bona nit

-Bona nit.

I aquí s'ha acabat la meva contribució a la demoscòpia.

Error 404 al web del PPC

Recordeu la famosa frase d'en Louis Val Gaal dirigida als periodistes que seguien el Barça?:

"Tu eres muy malo. ¡Interpretación siempre negativa, nunca positiva!”.

Doncs be, cada vegada que escolto a Alícia Sánchez-Camacho em fa pensar amb la queixa de l'ex entrenador blaugrana. Tot el que surt de la seva boca sempre és negatiu i amb to emprenyat, mai en positiu.

Malgrat això, el Partit Popular de Catalunya ens han sorprès amb una mostra d'humor amagada en forma d'ou de pasqua virtual dins el seu web. Si hom escriu en el navegador  l'adreça del PPC seguida de qualsevol paraula o frase inventada, per exemple www.ppcatalunya.com/no us votare mai, apareix un error 404 amb una explicació tècnica o, si voleu, política força peculiar:

“Aunque parezca mentida, este error no lo ha producido el presidente Montilla”

El que dèiem: encara que sembli estrany, sentit de l'humor no els manca als responsables del web del PPC.

Via: llista Folre i Manilles

El long play perdut a l'herba

He trobat un disc LP abandonat damunt l'herba d'un parc urbà gironí, un objecte insòlit per l'indret on ha anat a parar i una autèntica peça de museu pels joves d'avui dia que només coneixen la música en format MP3 o, com a molt, els compactes que a mitjan dels anys 80 van començar a arraconar el negre vinil.

Quantes hores no m'hauré passat escoltant el fregit dels meus LP's , un material que a hores d'ara dorm en oblidades i polsoses discoteques casolanes o és guardat com un tresor per nostàlgics col·leccionistes o, tal vegada, emprat per DJs a qui encara els encanta treure suc a aquest vell format.  

El long play perdut a l'herba era de música de samba i m'hauria agradat esbrinar quin ha estat el seu itinerari fins acabar abandonat, orfe de funda i d'amo,  en el parc gironí de les ribes del Ter.

He estat temptat de recollir-lo, però finalment l'he deixat allà on el destí l'ha portat.

Tal vegada quan hi torni a passar veuré una rua de formigues ballant samba com si es tractés d'una pel·lícula de Walt Disney i m'hi afegiré rememorant aquelles nits de farres a la llum de la lluna quan l'agulla del tocadiscs feia brollar ritmes del vinil a 33 revolucions per minut.  

La revolta de les màquines

La revolta de les màquines dispensadores de begudes – com ja vàrem explicar en aquest blog- segueix endavant. En aquest nou cas, detectat en una empresa gironina, algú ha perdut els calerons, la paciència...i s'ha quedat sense aigua.

Foto: T. Dalmau

Parlant de collons

La riquesa del català explicada per mitjà de la paraula “collons”. Un exercici lingüístic collonut amb locució de David Espunya.


Via: Ricard Vaqué / Facebook