Durant el franquisme, l'accidentalitat automobilística era ja un problema. Les carreteres eren infectes i els cotxes circulaven farcits de gent i sense els equipaments de seguretat amb què compten avui dia. Encara no havien inventat els radars de control de velocitat i dispositius com l'ABS, els airbags o els humils però efectius cinturons de seguretat trigarien en arribar.
A falta de tecnologia, a algú se li va acudir tocar el cor dels conductors amb uns porta-fotos que s'enganxaven al costat del volant i que amb les imatges de la dona o dels fills feien una súplica clara: “Papa, no corris”.
El magnífic i premiat vídeo que podeu veure a continuació, dirigit per Daniel Cox, porta per títol "Embrace life” i ve a ser la versió moderna i molt reeixida d'aquell llunyà “Papa, no corris”. Una campanya en positiu i allunyada de les imatges terrorífiques que acostumen a acompanyar les campanyes contra els accidents de la carretera.
Entrades
3 comentaris:
Ha estat premiat a Cannes, aquest spot. Tot un gir de 180º en la comunicació apocalíptica sobre els accidents de trànsit.
gràcies bon article..
Mui buen articulo y interesante
Publica un comentari a l'entrada