Un amic m'envia un correu electrònic. L'obro i, de sobte, l'habitació s'omple de fum. Superada la sorpresa, reprimeixo l'instint de trucar al 112, ventilo l'estança, supero l'atac de tos i a corre-cuita llegeixo el correu. M'explica que està passant uns dies a Moscou. Que l'ambient, pels incendis i la calor, és irrespirable.
Tanco el Gmail.
Deixo passar uns minuts.
Per precaució, em poso la mascareta (són temps difícils i la prudència aconsella tenir una mascareta a casa). Torno a obrir el Gmail, faig el mateix amb el missatge socarrimat i premo l'enllaç de “Respon”. Escrit quatre ratlles donant ànims al meu amic i desitjant-li una ràpida i feliç tornada. Omplo els pulmons i deixo anar damunt l'e-mail (com a fitxer adjunt) unes quantes alenades d'oxigen. Envio el correu.
Entro a la plana del Meteocat i em dono de baixa del servei d'alertes via SMS. No sigui que alguna inundació, incendi gegantí, fangueig inaturable, tsunami bestial, temperatura extrema o tramuntanada indòmita entri pel mòbil i m'arruïni la vida. El canvi climàtic (o el que sigui) no perdona.
Foto: Un grup de turistes passejant fa uns dies per la plaça Roja de Moscou. / EFE
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada