Un veterà diari barceloní informava ahir que el nou megafitxatge del Barça, el davanter suec Zlatan Ibrahimovic va anar diumenge des de l'aeroport d'El Prat fins a les oficines del club, on l'estaven esperant “unos cincuenta periodistas y cien personas”.
M'encanta el concepte: periodistes = a no persones
Des d'ara, com a professional de la premsa i, per a tant, no individu de l'espècie humana, deixaré de menjar-me el coco amb les clàssiques preguntes existencials: qui sóc, d'on vinc, cap a on vaig?
Quin descans!
Entrades
5 comentaris:
És que ho vols tot. Decideix-te, o una cosa o l'altra. No pots ser Déu i el dimoni, això és impossible.
Potser serà que hem arribat a un punt que ens pensem que les notícies s'escriuen soles...
Potser serà que hem arribat a un punt que ens pensem que les notícies les escriu l'internet, la tele i la ràdio i la premsa...
"NO heu sentit mai allò de...a veure que diu la tele? Com si la tele parlés!" o en castellà "A ver que echan en la tele..." com si a la tele hi hagués un home dins la caixa tirant...(bé imagineu-vos el que volgueu!)
Afortunadament, per sort, encara no he arribat a aquest nivell de paranoia i tinc clar que darrera aquest bloc hi ha una persona curiosa, de professió periodista, que ens mostra, de forma més o menys encertada, fragments d'actualitat de l'absurd del món mundial.
Salut i endavant!
Hi han periodistes que, potser sense intenció, semblen alumnes del Chiquito.
Gràcies per la difusiò de l'acudit.
Unha abraçada.
Gràcies Gabriel. Celebro que t'agradi el blog ;-)
Hola Félix!
L'error del diari barceloní no és tan estrany. Ahir mateix vaig escoltar en una emissora el comentari següent:
"Aquesta pel·lícula ha agradat sempre als homosexuals, però també a les persones"
Publica un comentari a l'entrada