Els plats trencats i el "just in time"

¿Qui pagarà els plats trencats de la protesta dels transportistes? es preguntava ahir El Periódico a la seva portada.


És una qüestió interessant si es té en compte que l'aturada patronal dels camioners ha costat cada dia centenars de milions d'euros (uns 400 milions diaris només a Catalunya, segons la Cecot). I ho és encara més quan algunes de les grans empreses catalanes i espanyoles ja han iniciat els tràmits per la presentació d'expedients de regulació d'ocupació temporals (ERO) amb caràcter retroactiu per fer front a les pèrdues. En el cas de la Seat aquesta mesura afectaria a 8.806 treballadors de les plantes de la Zona Franca i de Martorell, a 3.000 més de la Ford d'Almussafes, a 2.000 de les factories de Bridgestone de Basauri i de Burgos etc.etc. Si l'autoritat laboral aprovés els ERO, els afectats cobrarien la prestació de desocupació durant els dies d'inactivitat, rebent de les arques públiques el 70 per cent del sou.


La indústria automobilística i la de l'electrònica funciona amb el mètode de producció anomenat just in time, que es podria traduir com a subministrament en temps real. La cosa consisteix en anar rebent les peces dels proveïdors externs just quan es necessiten a les cadenes de muntatge. D'aquesta manera s'estalvien haver d' invertir grans quantitats de diners en estocs i poden ajustar al màxim l'oferta a la demanda. El sistema té doncs moltes avantatges però mostra els seu punt més feble quan falla el proveïment, com ha succeït aquests darrers dies amb la crisi del transport que ha obligat a aturar la producció a moltes plantes per no disposar de les peces necessàries. En el cas de les fàbriques de cotxes, que donen feina a a tot l'Estat a més de 70.000 persones i que representen el 5 % del PIB, l' ANFAC calcula que s'han deixat de muntar cada dia uns 13.000 vehicles.


La vaga del transport estava anunciada amb antelació, però, segons els sindicats, la direcció de Seat i d'altres empreses no van fer res per augmentar els estocs de peces, una imprevisió logística que podria estar relacionada amb la reducció de vendes que s'està registrant els darrers mesos. Si hi ha prou vehicles disponibles en els concessionaris i suficients cotxes per l'exportació, l'aturada forçosa de la producció provocada pels transportistes és una bona excusa per deixar paralitzades uns dies les cadenes de muntatge. I encara més si els les pèrdues són cobertes amb els expedients de regulació d'ocupació.


Fan doncs bé tant el Govern Central com la Generalitat en anunciar que es miraran amb lupa cada ERO i que seran molt restrictius en la seva aprovació ja que la crisi dels camioners no pot ser considerada, com un incendi o un aiguat, una raó de “força major” per aturar la producció.

No té cap lògica que els plats trencats de l'aturada patronal dels camioners i de la gestió del just in time de les factories els acabi pagant la hisenda pública -vostè i jo- i els treballadors amb la pèrdua d'una part del seu sou.