La "no crisi"

Responent a les preguntes del líder d'IU, Gaspar Llamazares, el ministre d'Economia Pedro Solbes va pronunciar dimecres en el Congrés la paraula tabú: crisi.

“Las medidas más importantes que venimos adoptando frente a la crisis...”

Tothom ho ha pogut escoltar i fins i tot el portaveu del grup socialista a la cambra baixa, José Antonio Alonso ho ha qualificat com a “lapsus”, però ara el vicepresident econòmic nega el que va dir i insisteix en que continuem instal·lats en la “no crisi”:

“De l'únic que vaig parlar va ser que calia preparar-nos per la crisi, però en cap moment vaig parlar de crisi”

És a dir que malgrat la pujada vertiginosa del preu del petroli, la patacada del sector de la totxana, l'augment de l'atur, la reducció de les taxes de creixement, l'increment del cost de la vida, l'estrangulació de les economies domèstiques protagonitzada per les hipoteques i el merder dels transportistes, cal continuar utilitzant l'eufemístic terme “desacceleració”. Una “desacceleració forta”, com reconeix Zapatero i el propi Solbes, o un “ajustament dur”, que diu Fernández de la Vega.

Ahir es va saber que en el primer trimestre d'aquest any, els bancs que operen a l'Estat espanyol han guanyat 5.153 milions d'euros, la qual cosa representa un benefici de “només” un 10 per cent el relació al mateix període de l'any anterior.

Podem doncs estar tranquils: amb “crisi” o amb “no crisi”, amb govern d'esquerres o amb govern de dretes, els que per l'ordre natural de les coses estan destinats a guanyar diners, els segueixen atresorant faci fred o faci calor.

I qui dies passa, anys empeny per molt que el govern Zapatero continuï intentant trampejar la maregassa econòmica que, en part, ve de fora i que, per satisfacció del PP, es quedi sol com la una defensant els seus números.

Vinyeta: Forges (El País)

Vídeo: Mundo Visual