Accelerador a fons, titola petita

És a punt d'iniciar-se la primera fase de l'operació sortida – el campi qui pugui de juliol- i l'anunci surt cada dos per tres per televisió. Els protagonistes són dos homes en una barra d'un bar, que apareixen amb els ulls tapats per una franja negra subratllant l'atmosfera de malifeta que envolta la conversa.

Un li diu a l'altre el següent:

"Amb l'excés de velocitat s'estan passant. I a part, tots sabem on són els radars, i jo faig com tothom, quan veig que s'acosta un radar, afluixo una mica i quan ha passat li foto canya una altra vegada. ¿Però què es pensen aquests? ¿Què volen? ¿Controlar-nos? ¿Controlar-me a mi?. "Francament, tinc un bon cotxe, sóc un bon conductor, i si li foto una mica de canya no crec que passi res".

Aquest anunci del Servei Català de Trànsit, a part de recordar a unes polèmiques declaracions d'Aznar amb la copa de vi als llavis, insisteix en una idea clau:

“La velocitat mata. La inconsciència també”

Aquesta vegada, els creatius publicitaris han optat per estalviar-nos les imatges colpidores de sang, fetge i plors a la carretera, però el concepte segueix essent el mateix: la supervivència passa per no fer el fittipaldi, que és més o menys del que fardava a la passada campanya electoral el president en funcions de Navarra, Miguel Sanz, després d'haver circulat amb el cotxe oficial a 150 per hora per una autovia on la velocitat màxima és 120.

Les autoritats australianes de trànsit, en canvi, han decidit relacionar l'excés de velocitat amb la testosterona, que és l'hormona que fa que els homes, en determinades circumstàncies, permetem que el cervell se'n vagi de vacances a les platges calentes de l'entrecuix. Allà han estrenat una campanya (veieu el vídeo de dalt) en la qual es ve a assegurar que els conductors que més corren tenen el semaler, la fitora, la pastanaga, el xoriguer, la botifarra de Vic, la pelleringa, el canvi de marxes o com carai en diguin, més petit.

El concepte és clar: es tracta de potenciar davant l'opinió pública la imatge dels fittipaldis com a gent de titola ínfima que intenta amagar la seva mancança física prement l'accelerador. No hi ha, naturalment, cap estudi científic que sustenti la teoria, però també es diu que la gent baixeta prefereix els cotxes grossos i la creença va a missa.

Però l'anunci australià no té en compte que hi ha dones a les quals les agrada agafar-se fort al volant i córrer milles gas a fons. I és injust aquest oblid perquè en el cos femení, la testosterona, en petites quantitats hi juga un paper important en la regulació de l'humor i en les ganes d'anar a corre-cuita a l'era a remenar la palla. Mirant les imatges del vídeo no s'hi intueix cap teoria que vinculi la velocitat amb la migrada superfície de la cresta de l'alegria, del cau de la serp, de la tofa, del marduix o, si voleu, de la petxina.

Tal vegada ha pesat més el convenciment que les dones al volant, com en tants altres afers pràctics de la vida, sou, en molts casos, més intel·ligents que els homes. Us deixo aquí sota un altre anunci per reflexionar-hi.