Ha estat una de les noticies esportives de l'any: el forat negre de la galàxia blanca s'ha empassat a Florentino Pérez. El president del Real Madrid , triomfador en els negocis, ha fracassat a l'hora de gestionar la seva col·lecció de cromos. Florentino ha abandonat el barco en una decisió que ha agafat per sorpresa a tothom. Diuen que el seu orgull no ha pogut aguantar una temporada més sense trofeus...La gestió de recursos humans, sobretot quan es parla més de milionaris glamourosos que d'esportistes, és complicada i a Florentino potser li ha mancat l'habilitat i la puteria d'un bon polític. Tal vegada hi ha molta gent que no ho recorda, però el ja ex-president del Real Madrid va tenir també una etapa política no massa lluïda. Va entrar en aquest món de la ma d'un personatge del franquisme i d'Aliança Popular, Juan de Arespacochaga , alcalde de Madrid entre el 1976 i el 1978 , senador i diputat. Ell el va col·locar el 1973 com a director general de l'Associació Espanyola de la Carretera i tres anys més tard, el 1976, se'l va emportar a l'ajuntament com a delegat dels Serveis de Sanejament i de Medi Ambient. Després d'aquest primer tast, Florentino va entrar a la UCD , on va arribar a ser membre del comitè executiu provincial del partit de Suárez a Madrid. El 1979 va ser elegir regidor de l'Ajuntament , el 1980 va ocupar el càrrec de director general d'Infraestructures de Transports del ministeri de Transports , Turisme i Comunicacions i el 1981 el de sotssecretari-president de l'Institut de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRIDA).
Amb la derrota de la UCD a les eleccions generals del 1982, Florentino va passar a l'empresa privada, concretament a la vicepresidència executiva de Construccions Padrós SA, companyia amb seu a Badalona, que ell acabaria comprant anys més tard pel simbòlic preu d'una pesseta. És en aquesta època quan abandona la UCD i puja al vaixell de l'Operació Reformista de Miquel Roca, matant dos ocells d'un tret. Per un costat , com a secretari general del Partit Reformista remena les cireres en un projecte polític que compta amb el suport de la banca i d'una part de l'empresariat, uns poders econòmics que volen evitar que el PSOE de l'expropiació de Rumasa renovi la majoria absoluta. Per altra banda, els contactes facilitats per Miquel Roca ajuden a Construccions Padrós en l'adjudicació de molts projectes a Catalunya.
Després de l'estrepitós fracàs de l'Operació Reformista a les eleccions generals del 1986 (no van treure ni un sol diputat), els destins dels dos personatges es van separar momentàniament.
Florentino va continuar la seva carrera empresarial que l'acabaria portant on és ara, al capdavant d'ACS , el primer grup constructor i de serveis d'Espanya i el tercer d'Europa. Per la seva part, Roca, amb les empentes de Pujol, va començar a caure per la pendent de la política i va abandonar-la per exercir com a megainfluent advocat. I és quan té el bufet ben muntat i amb una llarga llista de clients quan entra a formar part com a conseller de la constructora presidida per Florentino, càrrec que encara ocupa.
Foto 1: Florentino abandonant la roda de premsa després d'anunciar la seva dimissió. AP
Foto 2: Laporta ha encarregat a Roca un estudi sobre els estatuts del Barça. Sport
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada