diumenge, 19 de febrer del 2006

Anson i la filla casada amb un català

Fins fa poc, quan les coses anaven mal donades, els pares recriminaven a la filla que s'hagués casat amb un babau, amb un bandarra, amb un barragàs, amb un borni de cervell, amb un burro de set soles, amb un caçapubilles, amb un cagamandúrries, amb un cantamanyanes, amb un cara d'ovella i urpes de llop o fins i tot amb un carall de mitja cerilla.

Ara però, hi ha personatges de la dreta dura que recriminarien a la filla simplement haver caigut als braços d'un català menjador de fuet i innocent com un viatjant de betes i fils.

Luis María Anson n'és un d'ells. En una entrevista a Periodistadigital.com, explica les raons per les quals ha trencat amb el president de Planeta, José Manuel Lara Bosch i ha abandonat el diari La Razón.

La Razón -diu textualment- és como una hija que se ha casado con un catalán

Anson no ha pogut aguantar l'esquizofrènia que li comportava haver de compartir “amo” amb el diari Avui i aquesta setmana ha enviat una dura carta a Lara Bosch comunicant-li que ja n'està fart i que plega perquè en té els collons polítics plens.

La renuncia és llarga com un Sant Pau. El periodista abandona el càrrec de president fundador de La Razón (que ve a ser un títol similar al d'en Fraga en el PP però amb dret a columna), deixa d'escriure en aquest diari la secció “Canela fina” que fins ara ha servit de guió per moltes tertúlies de la COPE, dimiteix com a president del consell editorial de Planeta, plega també com a president del jurat del Premio Lara, toca el dos com a president de la Fundación Lara i remata la jugada prohibint a Planeta la publicació d'un recull de canelas finas que estava enllestint l'editorial.

Ja fa un temps que Anson preparava la seva retirada, sobretot després que Lara Bosch no li volgués vendre les accions que té Planeta a La Razón, però el detonant definitiu ha estat l'article d'Iu Forn a l'Avui sobre els militars colpistes i les seves mares.

A l'entrevista diu que el Grupo Planeta va ser forçat pels polítics catalans perquè comprés l'Avui i que és dolent per La Razón compartir propietari amb el diari català. “Uno defiende la unidad de España y el otro aboga por la independencia de Cataluña” i això, diu Anson, li provoca uns problemes de consciència que, assegura, no patiria si “La Razón” compartís propietat amb un diari sensacionalista o estranger.

Ara que bona part del debat polític es centra en qüestions identitàries, des de l'Avui li podrien dir a Anson que no pateixi, que Catalunya no és ni “el nordoeste de España”, ni la terra de l'escudella i la carn d'olla, sinó que "Catalonia is a Nation and Barça is his army". I que, per a tant, per a La Razón, l'Avui ha de ser considerat un diari estranger.

No sé si l'ex-director de l'ABC, de l'agencia EFE i membre de la Real Academia Española ho entendria, però en tot, a aquestes alçades, no té la més mínima importància. Anson ja disposa d'un nou cau com a president del consell editorial del Grupo Intereconomia, una de les empreses de pes de la Brunete mediàtica amb presència a la premsa, la ràdio, la televisió i a internet. I el que és més important: aquí no haurà de patir per si la seva filla es casa amb un català ni per suportar a un "amo" que, com dirien els lectors de "Canela fina", “enciende una vela a Dios y otra al Diablo”.