dijous, 13 d’octubre del 2005

Athos, una herència enverinada

La Generalitat ha pagat 240.000 euros, gairebé 40 milions de pessetes, per fer oblidar als integristes ortodoxes grecs les massacres comeses el segle XIV pels almogàvers catalans. Una delegació encapçalada pel portaveu del govern i conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal ha visitat el monestir de Vatopedi, a la comunitat monacal d’Athos, per inaugurar la restauració de la Torre del Tresor d’aquest històric edifici, unes obres el cost de les quals ha estat cobert en un 80 per cent per la Generalitat.

A partir d’ara, els catalans ja podran entrar al Mont Athos sense haver d’amagar la seva identitat. Precisament el tema es va iniciar fa catorze anys quan el cantant Josep Tero, que visitava el monestir d’Ivíron per escoltar els cants litúrgics, va ser expulsat de la península d’Athos en saber-se que era català, és a dir un descendent dels “pirates” que a principi del segle XIV van assolar els monestirs grecs com a revenja per l’assassinat de Roger de Flor.

Tero es va posar en contacte amb la Generalitat convergent per intentar portar a terme algun acte de reconciliació amb els ortodoxes. En un primer moment, el conseller de Cultura Joan Guitart no li va fer cas però més tard el secretari general del Departament de Presidència, Carles Duarte va assumir la iniciativa que es va concretar amb el compromís de la Generalitat de tirar endavant la restauració de la Torre del Tresor de Vatopedi.

El tripartit, doncs, li ha pertocat acabar de fer efectiva una herència enverinada del govern Pujol. I dic enverinada perquè l’acte de desgreuge té dos aspectes més que qüestionables. En primer lloc, des del punt de vista històric, és dubtós que la Generalitat s’hagi de fustigar per uns fets protagonitzats a l’edat mitjana per uns militars que en aquell moment ja actuaven com a mercenaris, és a dir al servei del millor postor, i sense estar, per a tant, sota les ordres dels reis catalans. Precisament, l’any 1308, Jaume II va condemnar els fets i va reclamar als almogàvers de la Companyia Catalana, que deixessin d’atacar els monestirs. És a dir, que ara s’ha demanar perdó per uns episodis bàrbars que fa 700 anys ja van merèixer les crítiques del rei català.

En segon lloc, l’acte de desgreuge ha tingut com a beneficiaria una comunitat ultrareligiosa que vulnera els drets humans aplicant unes normes de l’any 1045 que impedeixen l’accés de les dones i de les nenes a la península d’Athos, un tabú que s’exten a tots els animals domèstics de sexe femení, excepte a les gallines (per allò de que els monjos puguin disposar d’ous frescos).

Amb aquesta normativa, cap de les quatre conselleres de l’actual govern de la Generalitat (Montserrat Tura, Marina Geli, Anna Simó i Caterina Mieras) podrien haver acompanyat a Nadal en el seu viatge de reconciliació a terres gregues. És més, són les eurodiputades socialistes Maria Izquierdo i Joke Sweibel, és a dir correligionaries polítiques de Maragall i de Nadal, les qui des del Parlament Europeu han presentat diversos informes denunciant que aquestes prohibicions medievals violen la igualtat de sexes i les disposicions comunitàries sobre la lliure circulació de les persones a tot el territori de la UE.

El govern grec ha fet cas omís a les denúncies en considerar que l’eurocambra no té competències respecte a l’estatut d’autogovern d’Athos. Tot i això, els vint monestirs de la península han continuat reben ajuts de la Unió Europea per la restauració i adequació dels edificis. En definitiva, el mateix que ha fet la Generalitat “comprant” pels mascles catalans el dret a passejar-se amb barretina per Athos. Una “compra” feta amb 240.000 euros que han sortit de la butxaca dels ciutadans i, recordem-ho, també de les ciutadanes. Una herència, com dèiem, enverinada, que li ha tocat administrar a un govern d’esquerres.