divendres, 10 de febrer de 2012

Arriba un SMS

Em desperta l'arribada d'un SMS. Estiro el braç i, a palpentes, agafo el mòbil. Obro el missatge. La meva entitat bancària em comunica que m'han ingressat una quantitat respectable d'euros en concepte de prestació d'atur.

Prestació d'atur?. ¿M'havia posat a dormir conservant la feina i em desperto al carrer?

Quedo garratibat. Truco immediatament a recursos humans de la meva empresa i em tranquil·litzen: segueixo mantenint el meu lloc de treball. Tot plegat ha estat un error del Servei Públic d'Ocupació. M'han pagat tot un mes d'atur en lloc dels vuit dies d'ERO temporal que vaig fer el desembre.

Em costa tornar a agafar el son. Em ve al cap el mètode pervers emprat principalment al mon anglosaxó per acomiadar al personal: un trist i fred SMS. Aquí, en l'aniquilació del capital humà, encara conservem un cert grau de civilització i un punt d'elegància.

Tanco els ulls i un parell d'hores més tard quan torno a la vida examino amb una certa inquietud la bústia del mòbil... 

2 comentaris:

b.a. ha dit...

M'he quedat suant fred!

No deus patir del cor, oi?

Toni Dalmau ha dit...

Doncs no b.a., de moment el cor aguanta però aquest tipus de SMS el posen a prova...