Panoràmica dental

Sala d'espera d'un servei de radiologia. Parem màquines. M'han de fer una ortopantomografía primària. El nom és contundent però es tracta només d'una radiografia panoràmica dels maxil·lars, la mandíbula i les dents. Res d'especial. Una arma diagnòstica de gran eficàcia que fan servir rutinàriament la majoria d'odontòlegs.

A la porta, un cartell avisa que, abans d'entrar, el pacient s'ha de treure tots aquells elements artificials que pengin o que estiguin adossats al cap. Fent cas a la instrucció, un jove assegut al meu costat manté una batalla desigual intentant retirar un parell de piercings. Malauradament, em fan passar primer i em quedo sense saber si el noi ha triomfat o haurà de demanar unes estenalles.

Entro i em trec les ulleres, però la jova infermera no en té prou i m'etziba la següent ordre:

“Si porta dentadura postissa també se l'ha de treure”

Estic a punt de preguntar-li si vol que em tregui l'ull de vidre, les neurones artificials i el braç ortopèdic, però opto per dedicar-li un somriure preciós d'orella a orella, d'aquells que només els que hem entrat a la cinquantena sabem fer amb estil convincent i encantador. Un somriure de pel·lícula que fa brillar la meva dentadura original i exuberant amb què m'ha dotat generosament la mare natura.

Mentre somric estil George Clooney penso que, tal vegada, és un bon moment per convidar a la infermera a fer una queixalada...