Ell es va llevar amb un estat d'ànim estrany. Parlant en plata, entre destrempat i frustrat. Una nit per oblidar. Va sortir al carrer, va buscar un cotxe brut i va pintar en el vidre l'origen de la seva frustració:
“Ojalá mi novia fuera la mitad de guarra que tú!!”
A la mateixa hora, ella, la xicota, penjava a la botiga el cartell de tancat i minuts després s'oblidava de la lamentable nit anterior refugiant-se entre els braços d'un bon amant, més trempat que un gínjol i net i polit com una patena. Un volcà desfermat però amb classe. Urgències són urgències.
Entrades
1 comentari:
Què fariem i quantes coses entendríem amb la perspectiva d'un narrador omniscient. Molt ben lligat!
Publica un comentari a l'entrada