diumenge, 21 de març de 2010

L'àvia cavalca en moto

Un capvespre, en arribar amb moto a casa, el nét va descobrir com l'àvia Dolors el mirava fixament des de la finestra de la cuina.

Què voldrà aquesta dona trapassera?

A l'endemà, va enxarpar l'àvia prenent mides a la moto. Un pam per aquí, dos pams per allà...

Qualsevol diria que es vol treure el carnet...

Als següents dies, la Dolors va mostrar un comportament encara més estrany. Sortia ben poc de la seva habitació, el just per fer els àpats a corre-cuita i engolir l'arsenal de pastilles que el bon doctor li havia receptat per treure-se-la de sobre. Era indubtable que alguna cosa portava entre mans, però, coneixent el seu caràcter de mil dimonis,  ningú de la família gosava  traspassar la porta i vulnerar la seva intimitat.

Dues setmanes més tard, el nét es va llevar com cada dia de bon matí, va esmorzar, va agafar els trapaus de la feina i va obrir la porta del garatge per treure la moto.

La impressió va ser majúscula en trobar la màquina, la seva estimada màquina, vestida de llana!!.







 Mentre el nét intentava recuperar-se de la sorpresa, l'àvia Dolors exhalava a l'habitació el darrer sospir somniant en una altra moto, la de l'avi Pere, al cel sia, amb la qual havia cavalcat seixanta anys enrere per mil camins de felicitat. “Ja no es fan motos com les d'abans” es deia una i altra vegada la Dolors donant gràcies a Déu per la perla que obturava cada dos per tres les bugies. Benaurada avaria i valenta excusa per perdre's pels prats!.

Ja no es fan motos com abans...


 Fotos: Rebudes per correu electrònic. Autor desconegut.

1 comentari:

b.a. ha dit...

Genial la iaia!!!!!!!!!!!
La meva hauria fet el mateix si hi hagués estat a temps però, desgraciadament ens vam quedar a la 'marilyn' de vestir ampolles...