dimecres, 3 de març de 2010

Els llavis que toquen el licor


1919, en algun indret dels Estats Units. Un grup de dames puritanes, integrants de la Lliga Antitavernes, es fan fotografiar amb un cartell pretesament amenaçador pels bevedors masculins:

Els llavis que toquen el licor no tocaran els nostres llavis

Amb aquest i altres eslògans, grups de pressió com la Lliga Antitavernes, el Partit Prohibicionista i la Unió d'Abstinència de les Dones Cristianes acabaran aconseguint l'aprovació de la divuitena esmena en la constitució nord-americana, la que prohibirà, entre el 1920 i el 1933, la fabricació, el transport i la venda de begudes alcohòliques.

Amb la Llei Seca i el corresponent mercat negre d'alcohol, els gansters com Al Capone s'hi faran les barbes d'or. Paral·lelament, augmentaran els delictes de sang, els suborns a funcionaris i les intoxicacions provocades per beuratges fabricats sense cap control sanitari.

Però tornem a les dames puritanes. Observant-les, criden l'atenció les seves mirades ferotges.

Algú haurà enyorat besar aquells llavis?

Amb aquest pensament, giro plana històrica mentre faig dringar els glaçons del meu escocès.

No he de conduir i avui un debat similar es centraria al voltant de la legalització o no de les drogues. Digueu-me purità o poruc, però confesso que mai he sentit la necessitat de perdre'm pels paradisos artificials que aquestes substancies prometen. I no tinc clara quina seria en un món perfecte la millor resposta per reduir les víctimes directes o indirectes que provoquen: legalitzar o mantenir la prohibició?

1 comentari:

Arcangelo ha dit...

Jo tinc la teoria que tot el que es reprimeix duu a les perversions. Si que l'alcohol no és gens sa però prohibir-lo genera les màfies de la llei seca, la pèrdua de garanties. Legalitzar les drogues implicaria més control i tot i que molta gent es desgraciaria igual, molta altra podria evitar la cara delictiva d'una conducta ja de per si dolenta. No és un punt de vista massa ètic ni massa respectable, però cada cop ho veig més clar. I amb la prostitució, tres quarts del mateix.

Per cert que em fa gràcia que les senyores de la fotografia no parlin de besar, sinó de tocar els llavis... Amb tan poca sensualitat, no es deu poder parlar de petons, sinó de contactes... aleatoris. Molt bo el comentari!