dijous, 17 de juliol de 2008

La solidaritat ben entesa


Per estrany que a alguns els pugui semblar, els centres sanitaris catalans tenen un ús col·lectiu i el mateix passa amb les escoles, les llars d'infants, els geriàtrics, la xarxa ferroviària, les carreteres i autovies, els aeroports etc etc. Siguem clars: Ni vostè ni jo tenim un hospital, una N-II o un tren particular.


Explicar-ho d'aquesta manera pot semblar una bajanada, però veient, en motiu de la publicació de les balances fiscals, algunes declaracions polítiques dels nostres veïns peninsulars, val la pena recordar-ho. Tant el president asturià Vicente Álvarez Areces, com la consellera d'Hisenda de Castella i Lleó, Pilar del Olmo i el vicepresident primer de la Junta de Castella- La Manxa Fernando Lamata han volgut treure importància als desequilibris de les balances amb l'argument que són els ciutadans i no pas els territoris els que paguen impostos. Per aquesta raó, segons ells, la propera negociació del finançament autonòmic no ha de tenir en compte els resultats de les balances fiscals, que situen les Illes Balears, Catalunya, País Valencià i Madrid entre les comunitats que més tributen i menys reben de l'Estat.


Amb l'excepció del que succeeix al País Basc i a Navarra, a la resta de l'Estat cada individu o empresa paga els seus impostos a la Hisenda espanyola i són aquests calés de la caixa comú els que, després de passar pel filtre de la solidaritat interterritorial, es reinvertiran en infraestructures i serveis col·lectius. Per això, fet i fotut, del que estem parlant és d'una qüestió que va més enllà del nivell de renda de cada ciutadà (Catalunya té globalment una renda alta però també un nombre de pobres tant o més alt que Extremadura) i que afecta als serveis i equipaments públics de cada territori.


Parlant de la solidaritat, aquí s'ha estat marejant la perdiu durant molts anys, mentre que a Europa els criteris han estat molts clars: les subvencions de la Comunitat Europea, que tant de pes han tingut en el desenvolupament d'Andalusia, Extremadura o Galícia, sempre han anat destinades a territoris i no pas a persones.


A l'hora de negociar el nou sistema de finançament, s'ha de continuar essent solidaris amb les comunitats menys desenvolupades però aquesta solidaritat ha de ser més justa i equilibrada. Si no es fa així, ¿com explicarem als ciutadans amb renda més baixa de Catalunya que a la caixa de la Generalitat no hi ha prou fons per oferir uns serveis sanitaris o educatius a l'alçada d'altres zones de l'Estat que a les balances fiscals apareixen només com a receptores de diners?.


Acudit: Peridis (El País)