diumenge, 6 de juliol de 2008

El "manifiesto" i la mentida

Los catalanes”. Aquest és el títol d'un article de Luis García Montero publicat ahir a l'edició andalusa d'El País. El poeta i professor de literatura espanyola de la Universitat de Granada hi toca de ple quan escriu, en relació al “Manifiesto por una lengua común”, que la iniciativa del grup d'intel·lectuals encapçalats per Fernando Savater i que compta amb el suport del partit de Rosa Díez, de la nova direcció del PP i, naturalment, de la dreta mediàtica, no es fonamenta en res més que en la mentida.

"¿La lengua de Cervantes está en peligro? Si miramos con objetividad hacia el mundo, en peligro sólo están lenguas minoritarias como el catalán y el vasco, y me parece una obligación cívica defender su existencia y su dignidad social. No creo que sea ninguna agresión pedir que los funcionarios públicos de Cataluña sepan hablar catalán. Agresión al español, una lengua abierta, extensa, viva, llena de matices, sin centros, es querer convertirla en carne de cañón para los centralismos más rancios. (...) Ahora que el PP de Rajoy quiere representar su viraje al centro con una postura más moderada ante los nacionalistas, los amigos de Rosa Díez y algunos poderes mediáticos que no quieren renunciar a su tiranía sobre la derecha, se inventan que el español está en peligro, una mentira sólo equiparable a la afirmación de que las bombas de Atocha las puso ETA. A mí lo que me duelen son otro tipo de peligros en el idioma. Siento que estén tan degradadas palabras como inteligencia, intelectual, periodismo, democracia, libertad, igualdad y fraternidad.

També en El País, l'escriptor, poeta i periodista gallec Manuel Rivas reclamava ahir que algú promogui amb urgència “un manifiesto en defensa del sentido común”. Posava com a exemple la selecció espanyola de futbol que ha obtingut l'èxit substituint la fúria per el talent i ho contraposava amb l'actitud de determinats cercles intel·lectuals, polítics i mediàtics:

Es paradójico que fuera del campo se esté recorriendo un camino a la inversa. Y es dramático que ese retroceso tenga por escenario principal la cultura, o un extraño coso dibujado con círculos concéntricos culturales y políticos, envueltos a su vez por los polos mediáticos conservadores. Ahí, en materia tan delicada como son las lenguas, justamente ahí, se estimula la furia frente al talento y la inteligencia cede ante la embestida. (...) ¿Qué interés pueden tener esos padres valencianos, catalanes, gallegos, baleares o vascos en que sus hijos, y los hijos de los hijos, no aprendan castellano, el mejor castellano? Me temo que el manifiesto (de la lengua común) está siendo utilizado como una versión castiza de Los protocolos de los sabios de Sión. Se publican en serio medias verdades y caricaturas de gentes cerriles que abandonan sus platos típicos para comerse al santo Niño de la Guardia. Los agravios lingüísticos, en uno u otro sentido, pueden convertirse en una dolencia totalizadora.

És bo que siguin veus autoritzades de fora de Catalunya les que d'una vegada per totes denunciïn l'ús manipulador que s'està fent del tema de les llengües minoritàries des del nacionalisme espanyol més ranci. Cal que a les espanyes surti de l'armari gent de renom que posi en evidència els interessos polítics i econòmics (d'això en Pedro J en sap molt) que s'amaguen darrera iniciatives com el “manifiesto”.

Cansa repetir mil vegades les coses de sempre: que la immersió lingüística no tan sols és una eina integradora acceptada per especialistes d'arreu del món sinó que a més, des del punt de vista estrictament espanyol, compta des de fa anys amb el vistiplau del Tribunal Constitucional; que quan els nois i noies acaben tot el seu cicle formatiu saben expressar-se en els dos idiomes; que qui vulgui pot viure tranquil·lament a Catalunya sense parlar el català; que si hi ha alguna llengua minoritzada en el quiosc, en el cinema, a la televisió o en el comerç és el català; que la majoria de gent no s'atreveix a utilitzar el nostre idioma en el jutjat pel que puguin pensar i fer determinats jutges, etc etc.

Cal denunciar la mentira com ho ha fet, per exemple, Manel Fuentes en el seu programa de Catalunya RàdioProblemes domèstics”. La diputada Rosa Díez es queixava l'altre dia en el Congrés que a la televisió catalana i a la valenciana “no hay una sola hora en castellano”, però una simple trucada a Canal 9 ha posat en evidència de quina manera s'intenta enganyar a l'opinió pública fins i tot en detriment del PP, que és qui governa en el País Valencià. Escolteu-la:





Foto: La diputada Rosa Díez, que ha fet del català una de les eines de confrontació política per atacar als socialistes.

5 comentaris:

Adri. ha dit...

Per cert, el Fernando no es diu "Savater" i no "Sabater"? No el confonguem amb una mena de Zapatero (broma fàcil :-)

Anònim ha dit...

¿Mentira? Sí. La de los que dicen que el manifiesto dice que el castellano está en peligro.

Eso no lo dice nadie. Ni en Cataluña, ni en ningún sitio. Nadie dice que el castellano esté en peligro. Leed el manifiesto.

Lo que dice es que los padres puedan elegir la lengua vehicular de sus hijos en las escuelas de entre las dos oficiales (con la otra como asignatura).

Lo que dice es que, salvo para los puestos de atención al público, un funcionario no esté obligado pasar un examen de nivel C de catalán, por ejemplo (como no pasa un examen de nivel C de castellano).

Habla de que no se putee a la gente por elegir una lengua. No dice que el castellano esté en peligro. Al contrario. Dice que goza de buena salud.

Si los artículos que intentan desprestigiar el manifiesto empiezan con una mentira tan obvia, mal van.

Saludos cordiales.

Toni Dalmau ha dit...

Gràcies Adri. Amb les presses havia convertit el filòsof / polític en sabater ;-)

Salut!

Toni Dalmau ha dit...

Per "Anònim":

El manifest exigeix a l'Estat que garanteixi la preeminència i protecció del castellà a les comunitats bilingües. Per a tant, si es reclama això, és lògic deduir que els seus autors i signants consideren que la normalització lingüística posa en perill l'ús del castellà, cosa del tot falsa. Només cal donar un tomb per Catalunya i comprovar que, a molts àmbits, si hi ha una llengua minoritzada i que encara necessita protecció és el català.

D'altra banda i a nivell de carrer, la convivència lingüística, fora d'algun cas puntual, és força raonable. La gent, si vol, s'entén. I en la majoria dels casos vol entendre's.

Els problemes els generen, habitualment des de fora, aquells que des del monolingüisme i sense cap respecte per la pluralitat, volen imposar un idioma fort damunt el feble i que, en definitiva, utilitzen aquest tema per interessos polítics, econòmics o d'una pretesa supremacia cultural. I això sí que pot acabar fent mal a la convivència.

Salut!

Lo Vilot ha dit...

Moltes gràcies Toni, moltes gràcies pel teu article i pel recull de altres.

Es un plaer llegir-te, aquest cop encara més.