La Generalitat va publicar dimecres passat en els diaris que es distribueixen a Catalunya, un anunci a tota plana i en color recordant que aquest dia entrava en vigor el nou Estatut, el text que segons el president Maragall fa que Catalunya sigui el territori sense estat més autònom d'Europa. 
“Avui comença el nou Estatut”deia l'anunci publicat, recordem-ho, el dimecres 9 d'agost i afegia el següent: “Dijous 9 d'agost de 2006. Guardeu aquest dia a la memòria. Perquè avui entre en vigor el nou Estatut de Catalunya...”.
D'acord que l'agost, amb la barreja de calor i vacances, és el període de l'any mes idoni per no saber ni a quin dia vius, però gastar-se la pasta gansa en els diaris convertint el dimecres 9 d'agost en dijous i a més reclamar que els catalans guardin aquest dia a la memòria, no deixa de tenir el seu mèrit i planteja alguns interrogants:
Algú a la Generalitat ha optat per oblidar el 2006, “annus horribilis” de la política catalana, i ja treballa amb el calendari del 2007, l'any en que efectivament el 9 d'agost serà un dijous?.
Què dirà l'anunci de l'any vinent? “Divendres 9 d'agost de 2007. Guardeu aquest dia a la memòria. Perquè avui fa un any que va entrar en vigor el nou Estatut de Catalunya”?.
Serà també el 2007 un altre any horrible per oblidar?
N'hi haurà prou, per avançar en el túnel del temps, el gest de canviar, en ple mes d'agost i en un despatx de la Generalitat, el calendari d'un any pel de l'any vinent?.
I si tantes ganes hi ha en fugir d'un any, la pregunta és clau: ens atorga l'Estatut prou poders als catalans per convertir la data del 9 d'agost en Cap d'Any?
Entrades
2 comentaris:
Diu l'última conya de L'Absurd:
"I si tantes ganes hi ha en fugir d'un any, la pregunta és clau: ens atorga l'Estatut prou poders als catalans per convertir la data del 9 d'agost en Cap d'Any?"
I això m'ha fet pensar en un ministre de Franco, Julio Rodríguez em sembla recordar que es deia, cartera d'Educació o com es digués llavors, que va voler canviar les dates de començament i acabament de curs i fer-les coincidir amb les de l'any natural, i no va durar ni un sospir com a ministre. Tonidalmau, potser podries localitzar aquest fulano.
Ah, la pífia de la Generalitat no m'estranya gens, perquè es costum encarregar aquestes coses a gent descurada i que viu en un altre món, però que té molta "làbia" i amics. Bé, he dit la Generalitat, però havia d'haver dit les Administracions.
Salut
JordiPG
Hola Jordi!
En Julio Rodríguez va ser ministre d'Educació d'en Carrero Blanco i,
efectivament, aquell govern no va durar res: de l'11 de juny del 1973
al 3 de gener del 1974. Més que res perquè Carrero va volar cap al cel
de Madrid el 20 de desembre del 1973 i l'Arias Navarro va optar per
substituir a Julio Rodríguez per Cruz Martinez Esteruelas.
L'anècdota de l'intent de canvi de dates d'inici i acabament del curs,
no la recordava.
En tot cas, Rodríguez s'atrevia amb la poesia i va escriure això en
motiu de la mort de Carrero:
Esta noche, puedo escribir los versos más tristes...
Versos zozobrantes en torrentes de lágrimas.
Rimas que saben de llanto y de congojas.
Con sabor de cera y besos de cirios.
Esta noche puedo escribir versos muy tristes.
Con tristeza cósmica, abismal, de fosa profunda.
Versos con rimas heridas por la muerte.
Prosa aplastante, plúmbea, seca de sonrisas.
Sonidos rudos, lacerantes, de piedras sobre ataúdes.
Claveles rojos mancillados por la arcilla.
Un hoy sin mañana y sin futuro.
Sólo la esperanza si se mira a las estrellas.
Pasos trémulos entre fosas frescas y cruces.
Humanidad dolorida, opaca al consuelo.
Gemidos que arañan en la tierra mojada.
Yo puedo escribir esta noche versos muy tristes.
Rotos, agonizantes, con mi musa muerta.
http://www.generalisimofranco.com/vidas/carrero_blanco/001.htm
Té conya això d'un franquista copiant al Neruda de "Veinte poemas de amor y una canción desesperada":
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: «La noche está estrellada, y tiritan, azules, los astros, a lo lejos».
http://www.poesia-inter.net/pn24020.htm
Salut i bona navegació!
Publica un comentari a l'entrada