El deportat imaginari

La representació ha durat molts anys però finalment s'ha acabat. I la sorpresa ha sigut majúscula. Enric Marco, fins ara president de l'Amical de Mauthausen, ha reconegut que no va estar mai presoner del camp de concentració de Flossenburg ni de cap altre camp nazi sinó que va marxar voluntàriament a treballar a Alemanya el 1941 i va tornar el 1943 després d'haver estat detingut, empresonat i alliberat per la Gestapo. Marco, considerat el representant més emblemàtic dels deportats de l'estat espanyol, ha justificat l'engany dient que el seu ingrés imaginari a Flossenburg havia estat una invenció per poder fer arribar amb més facilitat a la gent el missatge sobre l'Holocaust.

Vaig tenir ocasió de tractar aquest sorprenent personatge en motiu d'un viatge a Alemanya durant el qual vàrem visitar el camp de concentració de Ravensbrück. Venia amb nosaltres la Neus Català, supervivent d'aquest camp. En Marco ens explicava històries de la seva "estada" a Flossenburg, totes colpidores i alguna d'elles fins i tot cinematogràfiques com la partida d'escacs jugada contra un militar alemany, un desafiament que, segons ell, va guanyar després de superar els dubtes sobre si s'havia de deixar vèncer per conservar la vida o aprofitar l'ocasió per derrotar un nazi.

En aquell viatge, a més del testimoni de Neus Català, vam "reviure" l'horror nazi a través dels seus ulls, i aquesta és una de les coses que commocionen més una vegada descobert l'engany. Durant molt de temps, en Marco ha estat capaç d'enganyar a periodistes, a polítics, a assistents a les seves conferències i a centenars de nens de les escoles a les quals es presentava com un supervivent de l'extermini i un lluitador de la resistència. Ho feia amb absoluta militància i convicció i la paradoxa de tot plegat és que gràcies a les seves xerrades molta gent ha conegut les circumstàncies històriques de l'infern nazi.

Perfectament integrat en el seu paper com un magnífic actor i amb una bona capacitat d'oratòria, Marco ha estat capaç d'emocionar a tothom convertint-se en la veu dels autèntics deportats i explicant coses terribles que aquests, per haver-les patit en pròpia pell, tal vegada no haurien pogut exposar tant bé com ho ha fet ell.

Els negacionistes es recrearan ara en la història d'aquest farsant, però els fets són els fets i van més enllà d'una persona que per afany de protagonisme o per les raons abans exposades, s'ha disfressat amb una personalitat que no li pertocava en lloc de limitar-se a ser un eficient divulgador de la memòria històrica. Enric Marco ha interpretat el paper de la seva vida, però a Mauthausen, a Flossenburg i molts altres camps hi van estar i hi van morir els personatges reals amb els que ell es volia emmirallar. I aquest si que és un fet incontestable.