El procés i el bambú japonès

En els temps políticament frenètics que estem vivint convé recordar la faula del bambú japonès. Quan el pagès sembra la llavor ha de ser conscient del que té entre mans. Ha d'adobar el terreny i regar-lo constantment fins que, al cap de set anys, la planta donarà senyals de vida. De sobte, en sis setmanes, brotarà i creixerà fins a superar els trenta metres d'alçada. No és un cultiu per impacients. Discretament, amb perseverança, el bambú haurà fet el seu camí i, pletòric d'energia, tocarà el cel. El bambú és jove i fort però no oblida que, ara que és a la vista del món, ha de tenir estratègies per fer front amb èxit als embats que l'esperen a la seva vida d'adult. Així, aprendrà a doblegar-se quan bufi el vent i, desprès, amb el déu Èol esgotat, arribarà la calma i recuperarà la seva posició sense haver patit cap dany.

Com li passa al bambú japonès de la nostra faula, el procés català ha crescut però requereix, si es vol assolir l'èxit, deixar de banda dogmatismes juvenils estèrils i aplicar estratègies d'adult per avançar plegats. I fer-ho aprofitant el lideratge més fort. Ja vindran temps per escollir entre els diferents colors el que considerem millor. Ara cal actuar amb intel·ligència i gestionar amb flexibilitat i habilitat les nostres forces. Exactament com faria el bambú per plantar cara al vent tramuntanat que ve de les espanyes.