El vol de Joan Salvador

“Joan Salvador Gavina” va ser un dels meus llibres d'adolescència, una d'aquelles lectures de caràcter ben intencionat que deixen empremta en els esperits joves. Publicada per primera vegada en anglès el 1970, “Jonathan Livingston Seagull” és una novel·la curta de poc més d'un centenar de planes que al llarg d'aquella dècada es va convertir en un bestseller mundial i que junt amb “El Petit Príncep” d'Antoine de Saint-Exupéry i “El Profeta” de Jalil Gibrán va ser lectura obligada per a molts estudiants. En el meu cas el vaig llegir sense la pressió de cap professor, per pur plaer i per ganes de fer-ho, que és la millor manera d'assaborir un llibre.

Han passat molts anys i des d'aleshores no l'he tornar obrir, tal vegada per no descobrir amb desencís que, amb els tombs que un va donant per la vida, es perd aquella ingenuïtat necessària per aquests tipus de lectures.

Recordo que Joan Salvador era una gavina diferents de les altres, que no volia perdre el temps capturant peixos i que s'entregava sense defalliment a assolir el seu ideal: volar cada vegada més i més alt. No l'importava gens ni mica que la resta de gavines  el miressin malament, li fessin el buit i fins i tot l'expulsessin de la colònia per haver actuat de manera contrària a la norma establerta. Volia ser lliure, viure feliç amb ell mateix, encara que això li comportés la soledat i el menyspreu dels altres. I volant cada vegada més amunt, amb esforç i perseverança, avançava per una mena de camí de la perfecció farcit de mil acrobàcies aèries...

No et deixis tallar les ales, venia a dir-nos Joan Salvador, i lluita pels teus ideals. Fes-ho posant-hi tot l'esforç personal, amb perseverança i amb dedicació, perquè només així assoliràs els objectius somniats.

Desconec si recentment n'han fet cap reedició de la novel·la i tampoc tinc clar si el seu missatge triomfaria en aquesta època de crisi econòmica i moral, d'esperits decaiguts, d'esperances paupèrrimes, d'ànims ensorrats i d'iniciatives de curta volada. Un moment històric en el qual molts dels que tenen la sort de poder treballar ho fan sense il·lusió, per pura necessitat alimentària, avorrits com les gavines que quatre dècades enrere queien en picat a l'aigua, una vegada darrera l'altra, per capturar un peix i que, quan no feien això, menyspreaven a Joan Salvador per ser un idealista.

Tot plegat m'ha vingut a la memòria en saber que Richard Bach, de 76 anys, l'autor de “Jonathan Livingston Seagull” i pilot d'aviació, com Saint-Exupéry, ha estat ingressat greu a un hospital de Seattle desprès de patir un accident amb la seva avioneta.

Ell, que es va inventar la gavina més voladora del món, ha acabat caient del cel i esclafant-se a la dura terra. Ironies del destí amb una conclusió final:  difícilment un escriptor pot estar a l'alçada dels seus personatges més idealitzats. Veurem si Bach podrà tornar a alçar el vol com ho fa Joan Salvador a les primeres planes de la novel·la desprès d'estavellar-se dins l'aigua...

Foto 1: Edició en català de "Joan Salvador Gavina", Javier Vergara editor, Barcelona, 1990

Foto 2: L'avioneta de Richard Bach després d'estavellar-se. / AP