Aquí teniu, traduït al català, un mini relat -d'autor per mi desconegut- que circula per la xarxa i que posa en evidència el risc de matinar els diumenges per practicar activitats de lleure abandonant a la parella...
Avui m'he aixecat d'hora, m'he vestit lentament, he agafat el meu casc i els guants, he anat silenciosament al garatge, he arrencat la moto i l'he tret a fora.
En sortir m'he trobat amb una pluja torrencial, tot el carrer inundat i una ventada gelada que bufava almenys a uns cents quilòmetres per hora.
He tornat a ficar la moto al garatge, he posat la ràdio i he sabut que tot el dia farà mal temps.
He entrat novament a casa, m'he despullat silenciosament i he lliscat dins el llit. Poc a poc m'he arrupit contra l'esquena de la meva dona, i li he xiuxiuejar a cau d'orella:
"El temps a fora és horrible!".
Ella m'ha acariciat i m'ha contestat mig adormida:
"Ja ho sé. Et pots creure que el gilipolles del meu marit s'en ha anat amb moto?"
Nota: També s'aplica per als que surten d'hora a córrer, a anar en bici, a caçar, pescar o altres ocupacions semblants.
Vía:
Llista Folre i Manilles
1 comentari:
Ostres, quin mal rotllo no? Es per tornar a sortir al carrer, agafar la moto i no parar fins a arribar comm a minim al mar del nord.
Publica un comentari a l'entrada