Francisco Paesa, el mort més viu

Enceto aquest weblog amb un nom propi: el de Francisco Paesa, el mort més viu, espavilat i desvergonyit de les darreres dècades. Dilluns, el diari El Mundo confirmava el que molts ja sospitàvem des d’un primer moment: que Paesa segueix viu sis anys després que es fes passar per difunt a Bangkok víctima d’un atac de cor. Les seves cendres eren tan falses com l’esquela publicada el juliol del 1998 en El País i com tantes coses en la vida de pel·lícula d’aquest farsant triomfador.

Ex-espia del govern espanyol, ex-ambaixador de Santo Tomé i Príncipe davant Nacions Unides, traficant d’armes i xoriço de guant blanc, Paesa va jugar un paper destacat en dos episodis: la venda a ETA d’un míssil amb un detector camuflat que va permetre localitzar el cau etarra de la cooperativa Sokoa i en segon lloc l’entrega a les autoritats espanyoles del seu amic i exdirector general de la Guàrdia Civil Luis Roldán a canvi d’una recompensa de 1.803.036 euros procedents dels fons reservats. El serveis a l’Estat i ,probablement, els més de 10 milions d’euros xoriçats per Roldán i mai apareguts, han permès a Paesa viure com un rei sense ser molestat per jutges ni per policies.

Ara una agència de detectius l’ha localitzat, per encàrrec d’un misteriós client estafat pel nostre il·lustre personatge, en el paradís fiscal de Luxemburg. Tot i això, Paesa ha tornat a tocar el dos, diuen que cap a Suïssa, però en tot cas ja no hi ha gaire res a fer: els delictes pels quals era buscat per la Justícia espanyola han caducat.

Sigui com sigui, puc afirmar sense temor a equivocar-me, que als que han remenat i remenen les cireres del poder els interessa més un Paesa lliure que no pas assegut en el banc dels acusats explicant amb tot detall con funcionen les clavagueres de l’Estat.