Una vegada demostrat a nivell global que allò que anomenen mercats s'ha imposat a la política, el millor escenari per la votació d'avui hauria de ser el sagrat temple de les oficines bancàries, que, per cert, n'hi ha moltes més que els improvisats col·legis electorals. Allà, els votants hi entrarien amb la llibreta d'estalvis a la ma i, en perfecte ordre, com si fos el sobre amb la papereta del Congrés o del Senat, la dipositarien a la boca del caixer automàtic. En mil·lèsimes de segon, el Gran Germà llegiria cada un dels conceptes de les entrades i les sortides -nòmina (suposant que n'hi hagi), gimnàs, perruqueria, aigua, gas, electricitat, hipoteca, canal plus, nespresso, mercadona, orange, oci diürn i nocturn etc etc- i amb aquest aiguabarreig de fets convencionals i d'alguna gesta no tan confessable registrada a la visa, dibuixaria el perfil econòmic i social de l'elector.
Dels números en vermell o en negre del compte corrent en sortiria el valor del seu vot. Naturalment, el principi bàsic de la democràcia representativa -un home ( o una dona), un vot- ja hauria estat abolit i el que tindria pes seria la salut financera de cada individu. Del perfil consumista en sortiria la orientació política i dels guarismes alts o baixos el nombre de vots dipositats per cada persona en aquest sufragi tecnocràtic.
Per descomptat que a la jornada electoral com la d'avui les oficines de bancs i caixes acollirien el gruix de l'electorat mentre que les minories selectes disposarien d'uns espais VIP situats en els bancs d'inversions, a les borses, ens els despatxos d'advocats famosos que gestionen les discretes societats d'inversió de capital variable (SICAV) i les societats patrimonials o a les seus de les intocables agències de valoració de primes de risc...
En un món real -amb la que està caient i amb la que caurà- aquest hauria de ser l'escenari de la jornada electoral d'avui però ja ho sabeu, sóm al 20-N, diuen que celebrem la festa de la democràcia i de desagraïts i de descreguts l'infern n'és ple.
¿Cuánto se tarda en preparar un presupuesto?
-
Estos días se debate en los medios si la fecha que se ha fijado el gobierno
de Rajoy para presentar su proyecto de presupuesto para 2012 (el 30 de
marzo) e...
-
Público cierra su edición impresa. Un abrazo a todos los compañeros de la
redacción. // Comunicado de los trabajadores de Público // Los trabajadores
de Pú...
El silencio de los académicos
-
No estamos en la Europa devastada de 1945, cuando el poeta francés, Paul
Valéry, supo captar el sentimiento de aquellos días escribiendo que
“nuestra esper...
Portadas de papel. IV
-
24 de febrero de 1981. 4 de la mañana. El golpe de estado estaba en plena
efervescencia. Diario El País apuesta por el fracaso de la asonada militar.
Afort...
El impacto del móvil inteligente
-
Dos gráficos para ilustrar el impacto del móvil en la tecnología y en los
mercados digitales. A diferencia de los ordenadores, el móvil es un
dispositivo u...
Emprenedoria al Tecnocampus
-
Visita al Tecnocampus de Mataró pendent de feia molt temps. Sempre em sento
agraït per la predisposició de Luz Fernández, que va fer de guia, i a qui
consi...
Ultrarradio
-
El siempre interesante Espacio Sins Entido, de Madrid, inaugura este
viernes la exposición Dibujar sin dormir de la ilustradora Ana Galvañ, de
Ultrarradi...
La centralitat del cabreig social
-
Manifestació contra la reforma laboral en 50 ciutats i brutalitat policial
amb els estudiants a València. Dues imatges del malestar i la duresa dels
temps ...
¿Dónde está anonWally?
-
Decenas de miles de ciudadanos de 200 ciudades europeas participaron el 11
de febrero de 2012 en una manifestación pan-europea en protesta contra
ACTA.
...
Bienvenidos al ‘Titanic’… un siglo después
-
La tragedia del ‘RMS Titanic‘, o ‘Titanic’ a secas (lo de ‘a secas’ es un
decir), sigue reportando generosos dividendos a todo aquel dispuesto a
comerciali...
0 comentarios:
Publica un comentari