Ahir, en una conferència a
Esade, el candidat de CiU
Josep Antoni Duran i Lleida va assegurar que l'actual estat del benestar és “
insostenible” i que les administracions hauran de prendre decisions encara més “
doloroses” per posar-hi remei. Referint-se a la sanitat, es va mostrar partidari d'una “
col·laboració més gran entre el sector públic i el privat”, però en resposta a una pregunta del públic no va voler entrar en més detalls: “
No seré més concret. No és que no tingui idees; és que si les explico perdré les eleccions”.
Així doncs, Duran demana als electors que el votin sense saber què voten o, dit d'altra manera, que facin un exercici de fe cega, que li concedeixin novament l'escó i que , un cop retornades les perilloses urnes al magatzem de la democràcia, esperin el moment oportú perquè el senyor diputat tingui a bé explicar les seves idees ocultes sobre la reforma de l'estat del benestar.
Totes les enquestes indiquen la poca confiança amb què la ciutadania veu la política i els polítics. En aquest context, els programes electorals acostumen a ser artefactes poc dignes de crèdit i el coneixement que en tenen part dels electors quan dipositen el seu vot és més aviat migrat per no dir nul. Però d'aquí a fardar d'idees contundents davant un auditori, el dels negocis, procliu a exigir-les, resulta, com a mínim, impúdic.
En el diccionari, la paraula “contundent” apareix amb dos significats:
1 adj Que produeix contusió. Ferida feta per un instrument contundent.
2 fig Que produeix tal impressió en l'ànim, que resulta convincent. Arguments contundents.
A un candidat se li hauria d'exigir que fos clar i convincent amb els seus arguments i que no tingués cap programa ocult. No sigui que les idees ara amagades per no perdre vots acabin causant alguna ferida post-electoral a la delicada supervivència de l'estat del benestar.
Foto: El candidat de CiU en un moment de la conferència d'ahir a Esade. /
Oriol Duran
2 comentaris:
Gracies, senyor Duran; le seves paraules ajuden a coneixer el programa de la dereta --també de la nacionalista espanyola.
Ni demòcrates ni cristians, aquests democristians (o "socialcristians", que es diu ara). Però la ciurgesia és poderosa, la ciurguesia tiene poder. Ella tiene poder...
Publica un comentari a l'entrada