El blog de L'Absurd Diari:
Una mirada irònica a l'actualitat
divendres 27 de maig de 2011
Felip Puig i el bat de beisbol
Imagino l'escena: l'exconseller Joan Saura estirat com un rei en el sofà davant el televisor i seguint aquesta tarda, amb un somriure sorneguer, la roda de premsa de Felip Puig. La idea mare de l'actual responsable d'Interior, la que recolliran tots els mitjans de comunicació, és clara: “El dispositiu policial ha actuat amb seny, cautela, prudència i només contundència quan ha calgut”. "Que bé que es viu sense ser responsable de l'exercici legal de la violència!”, deu haver pensat Saura.
Gairebé com un gag de Polònia, com un d'aquells que les darreres setmanes mostren al conseller Felip Puig esgrimint un bat de beisbol davant les putes o com aquell altre en el que acaben cantant allò d'en Bob Dylan de que “els temps estan canviant”.
O com, a la vida real, l'episodi protagonitzat la passada campanya electoral pel Felip Puig autèntic quan a Vic uns membres de la Joventut Nacionalista d'Osonavan fer la gràcia de regalar-li un bat de beisbol, un estri que serveix tant per la pràctica de l'esport com del tunda-tunda.
Els temps, efectivament, estan canviant i Felip Puig avui ha demostrat amb l'operació neteja contra l'acampada dels “indignats” a la plaça de Catalunya de Barcelona que és així. Tunda-tunda-tunda encara que la concentració hagi estat d'allò més pacífica durant tots aquests dies. Un centenar llarg de ferits és el balanç d'un operatiu que ha estat criticat fins i tot pels sindicats policials i que s'ha fet amb l'excusa de garantir la “higiene” d'aquell espai públic i d'evitar incidents si demà el Barça triomfa a Wembley i la culerada surt a celebrar-ho.
Una exhibició de força que té un inconvenient important: quan Felip Puig feia la roda de premsa, els “indignats” ja havien tornat a ocupar la plaça i a refer l'acampada. Com si res no hagués passat, però amb més indignació i amb més capacitat, com a víctimes, d'atraure major nombre de gent. L'efecte crida ha funcionat.
Tot plegat, aquesta manera contundent de passar el drap amb el suport de l'alcalde socialista abatut pels vots a les urnes (per cert, galdós paper el del socialista Joan Ferrancriticant l’operació sense recordar que Hereu hi havia enviat la guàrdia urbana), només haurà servit per demostrar el que el Govern Mas volia exhibir des del primer moment: que la gent d'ordre ha arribat al palau de la Generalitat i que les tan criticades maneres de fer de Saura i del tripartit no es tornaran a repetir. El conseller Puig ha tret el bat de beisbol a passejar desprès d'una colla de dies amb ganes de fer-ho. Vist l'objectiu polític i propagandístic de l'operació s'ha de reconèixer que és un home prou pacient. Jo m'esperava veure arribar els mossos el primer dia de l'acampada, però nois, segons què no es pot fer en plena campanya electoral...
Vídeo: Els incidents d'avui a plaça Catalunya.
Foto: Felip Puig a Vic amb un bat de beisbol com el de Polònia de TV3. / Laura Busquets/ACN.
2
comentarios:
Anònim
ha dit...
ho dius tal i com es. En Joan era estirat al sofà i amb les cames sobre la taula. Ben còmode. El somriure no el vaig veure però de segur que pensava: " Felip, els meus mossos i els teus son iguals". La gran diferència es que en Saura el carrec l´hi venia gran i patia. En canvi,en Puig es nota que disfruta amb el tunda-tunda.
E-learning crypto
-
Crypt4you, cursos gratuitos online de criptografía y seguridad de la
información.
Crypt4you se presenta como un nuevo formato de formación en la nube,
g...
Informáticos y cantantes
-
No sé si tiene algo que ver, pero ya es el tercer profesional de la
informática que conozco que se dedica a la música, además de algunos otros
que tocan di...
Doncs, busquem una solució
-
El que hauria estat sorprenent és que l’ABC digués una sola vegada en
parlar de Catalunya que té una solució. No, no només el diari més antic de
Madrid té ...
La sanidad española en tres gráficos
-
¿Es nuestro sistema público de salud demasiado caro? ¿Está por encima de
nuestras posibilidades? ¿Son inevitables los recortes o el repago (ellos lo
llaman...
¿Dónde enchufamos al suegro?
-
Ahora que se siguen produciendo enchufes trifásicos en la Administración y
en numerosas multinacionales españolas, enchufes que se desenchufan de
golpe cua...
Móvil low cost
-
La Enciclopedia Británica no cabe en un móvil. Wikipedia, sí. La hora del
fin del papel de una enciclopedia publicada durante 244 años coincide con
la pasi...
Llum o miratge al final de l’oasi
-
Gairebé tres anys després que saltés a la llum l’escàndol del Palau de la
Música, sembla que la justícia comença a actuar amb certa proporcionalitat.
Queda...
L’atractiu de l’enoturisme
-
Visitant el Celler Martín Faixó, a la porta d’entrada de Cadaqués,
comproves la brillantor que pot tenir la DO Empordà. Com va passar fa uns
mesos amb l’es...
Superhéroes y villanos adorables
-
Me encantó descubrir esta visión adorable de superhéroes y villanos. Los
más terribles enemigos, en instantáneas donde se comportan como lo que aquí
son, n...
Los 50 años de Mafalda
-
Hoy es el cumple de mi amiga Mafalda. Cumple medio siglo. Y aunque desde
1971 no sabemos nada nuevo de sus andanzas, seguro que seguirá sin gustarle
la sop...
Monárquicos y anuméricos
-
Ya sabrán ustedes que el *Abc* lleva unos días haciendo una campaña en
favor de la monarquía que ha levantado algunas cejas, con artículos
fantásticos (en ...
2 comentarios:
ho dius tal i com es.
En Joan era estirat al sofà i amb les cames sobre la taula. Ben còmode. El somriure no el vaig veure però de segur que pensava: " Felip, els meus mossos i els teus son iguals".
La gran diferència es que en Saura el carrec l´hi venia gran i patia. En canvi,en Puig es nota que disfruta amb el tunda-tunda.
No calia la càrrega, si el Puig o d'altres hagués cridat: VISCA CATALUNYA INDEPENDENT, els "indignats" s'haurien esbatussat solets.
Publica un comentari