dilluns, 6 de setembre de 2010

Operació Corbacho


El Baròmetre de Metroscopia publicat ahir per El País situa a Celestino Corbacho com el ministre menys valorat (-23 per cent) del govern del PSOE, una darrera posició que comparteix amb Manuel Chaves. Però com que qui no es conforma és perquè no vol, el responsable de Treball encara queda en millor posició que Zapatero (-34), el qual, amb el got mig ple a la ma, sempre pot dir que segueix mirant pel retrovisor al pobre Rajoy (-51).

Quan es tracta de les eleccions a la Comunidad de Madrid, la direcció del PSOE fa cas a les enquestes i intenta aturar els peus al corredor de fons Tomás Gómez en benefici de la ministra Trinidad Jiménez, que en el sondeig de Metroscopia queda en segona posició (+10) darrera de l’incombustible Alfredo Pérez Rubalcaba (+23).

En canvi, quan la cosa va d’eleccions catalanes l’opinió pública no hi té gaire res a pelar i ningú des de l’aparell socialista (el d’aquí i el d’allà) hi posa cap inconvenient en que un Corbacho cremat per un atur històric i que sortirà encara més socarrimat per la vaga general del proper 29-N, torni a Catalunya a donar un cop de ma -això diuen- a les minses possibilitats del PSC de continuar en el poder.
María Teresa Fernández de la Vega assegurava divendres que s’ha tractat d’una decisió del propi Corbacho pactada amb Zapatero i amb Montilla. Dit d’altra manera, que la Moncloa i la direcció del PSOE no l’han provocada.

Costa de creure. Al ministre de Treball no se’l pot convertir en únic responsable de l’actual nivell d’atur ni de la qüestionada reforma laboral, però algun cap s’ha d’entregar als sindicats. “Borrón y cuenta nueva” que diuen a Madrid.

D’altra banda, la presència de Corbacho a les eleccions catalanes pot fer anar a les urnes a alguns d’aquells votants del cinturó vermell de Barcelona que a les autonòmiques es queden a casa, però costa de creure que els aturats vagin a votar a qui ha estat fins el darrer moment responsable de la cartera de Treball.
Mirant més enllà dels comicis, tot plegat fa pensar en una jugada post electoral del PSOE i del sector menys catalanista del PSC. L’endemà de les eleccions, quan -si es confirmen els pronòstics de les enquestes- Montilla assumeixi la derrota i opti -que tot pot ser- per presentar la dimissió, algú haurà de ser cap de l’oposició i, vist que el sector catalanista està en hores baixes, el primer i -segurament- únic candidat a agafar el timó del grup parlamentari i qui sap si del PSC serà Celestino Corbacho. I si Artur Mas no aconsegueix majoria absoluta, com indiquen algunes enquestes, l’ex alcalde de l’Hospitalet, a qui s’atribueixen bones relacions amb els convergents, pot acabar fent de pont cap a l’anomenada sociovergència, una opció amb la qual somnien des de fa temps -tant a Madrid com a Catalunya- molts d’aquells que no volen sentir parlar d’un tercer tripartit.

Foto: El ministro Corbacho en la seva darrera roda de premsa. / EFE

1 comentari:

Arcangelo ha dit...

Corbacho, home de tèrbols auguris... Francament, tot el que diu el post sona a conspiració, però vist en fred no té massa més explicacions que fiquin a un dels ministres menys prestigiats a coliderar el PSC d'un Montilla que, no només no ha sabut mantenir els vots, sinó que ha resultat no ser del tot fidel a la disciplina del PSOE.