Avui l'estimat veí ha tingut a bé despertar-me amb la ràdio a tot volum.
Radiofòrmula sense contemplacions. Tones de música travessant les parets i menjant-me el cuc de l'orella.
He estat a punt de trucar a la SGAE i pregar-los de genolls a terra que, a més dels clubs esportius, les perruqueries, les llars d'avis i les escoles, inspeccionin també, amb la duresa que els caracteritza, els blocs horitzontals de cases adossades.
Perquè, siguem seriosos, ¿no és difusió pública i per a tant vulneració dels drets d'autor el que han patit les meves orelles i cervell?
Ramon Muntaner, salva'm i fes passar al veí per caixa.
Dies llargs, tòrrids i grocs
-
En aquests dies tòrrids, grocs i llargs, les espigues ja no s’aguanten
dretes. Han granat gradualment fins torçar el coll certificant que el
procés s’ha ac...
Fa 4 hores
1 comentari:
Com a veina d'un bloc vertical de pisos amuntegats, em sento francament discriminada per la teva 'pregària'. Quina sort que tens de no haver-los de sentir en quadrofònic! Només al bloc de casa la SGAE es treuria el ventre de penes per una bona temporada..
Publica un comentari a l'entrada