dimarts, 30 de juny de 2009

dilluns, 29 de juny de 2009

El virus Jackson


Consultant l'arxiu de L'Absurd Diari, que en onze anys d'existència acumula ja més de 16.000 notícies, n'he trobat set relacionades amb Michael Jackson. En una d'elles s'explica la sorpresa dels austríacs en comprovar que “el rei del pop” compareixia davant els jutges californians lluint en el pit una condecoració honorífica de l'ajuntament de Viena que, per descomptat, mai li havia estat concedida. En una altra de les notícies apareix una fotografia del desaparegut cantant sortint d'uns grans magatzems de l'emirat de Bahrein disfressat de dona musulmana amb túnica negra i un vel tapant-li la cara, una vestimenta tradicional amb la qual també va ser vist dins un lavabo de dones d'un centre comercial de Dubai.

Excentricitats al marge, la història que m'ha cridat més l'atenció és de l'agència Reuters i porta data del 10 de juny del 2005:


Segons aquesta notícia, algú amb molta mala intenció va enviar massivament un correu electrònic informant que el cantant, en aquell moment sotmès a judici per presumptes abusos a menors, s'havia intentat suïcidar en el seu ranxo Neverland. L'e-mail incloïa un enllaç que portava cap a una plana web amb codi maliciós.

Vist el misteri que envolta la mort de Jackson, amb insistents rumors sobre un ús abusiu conscient o inconscient de medicaments per part del cantant o del seu metge (un possible remake del final fatal del seu exsogre pòstum Elvis Presley), la història de fa quatre anys sembla premonitòria del que pot haver succeït.

La solució, dintre de tres o quatre setmanes quan es sàpiguen els resultats toxicològics de l'autòpsia.


Foto: Jackson, disfressat de dona, a punt de pujar a una limusina.

Acudit: JAP / El Punt

dijous, 25 de juny de 2009

SuperMacBook

Posem que un bon dia us desperteu amb l'autoestima tan alta per creure que viviu en el Jardí de l'Edèn. Afegim-hi que, seguint els passos d'Adam i Eva caieu en la temptació -ara tecnològica- de mossegar la poma d'Apple. Si us passa això i compreu un MacBookja sabeu el que diu la publicitat: més potencia, més capacitat, més tot- no us oblideu d'obtenir prèviament el títol de pilot aeronàutic.

I, sobretot, quan us hi poseu a navegar pels espais inabastables de la xarxa, tingueu sempre la finestra de l'habitació ben oberta...

dissabte, 20 de juny de 2009

Internet d'alta densitat...humana

La velocitat màxima (teòrica) d'ADSL que pot arribar a casa meva, a la ciutat de Girona, és de 3 Mbps i, segons Telefónica, fins dintre d'uns mesos no em podran ampliar fins a 6. Vistes aquestes limitacions, m'ha fet gràcia llegir un article d'Héctor García en el Ciberpaís en el qual explica la seva experiència d'internauta resident a Japó. Allà, la velocitat mitjana de les connexions a Internet supera les 80 Mbps i des de fa cinc anys és habitual contractar connexions a 100 Mbps per una tarifa plana mensual inferior als 20 euros.

A Japó, l'ADSL és una tecnologia que ja ha quedat obsoleta gràcies a l'èxit de la FTTH (fiber to the home), la fibra que arriba fins a les cases. Això, apunta García, ha estat possible degut a dos factors. En primer lloc l'alta densitat de població. Una empresa que desplegui la seva xarxa a Tòquio i a la resta de la seva àrea metropolitana podrà donar servei a un públic potencial de 40 milions de persones. En segon lloc, la xarxa de fibra no s'ha de soterrar com succeeix a les ciutats europees sinó que, com la resta de cables d'electricitat o de telèfon, s'instal·la amb pals al llarg dels carrers. Estètic no hi queda però, segons les autoritats, és més segur, efectiu i fàcil de reparar en cas de terratrèmol, una incidència gens estranya en un país com el Japó que té una alta activitat sísmica. Tot plegat redueix els costos d'instal·lació de la FTTH i fa molt ràpida l'expansió de la xarxa.

Clar que si per poder gaudir de les prestacions de la fibra òptica a 100 megues o fins i tot a 1Gbps (com succeeix a Tòquio) he de substituir la tranquil·litat i qualitat de vida del meu barri per l'enrenou i l'estrès d'una metròpoli superpoblada, estil Blade Runner, amenaçada, a més, pels terratrèmols, em quedo amb les meves estimades 3 megues...

  • Vídeo: un exemple de superpoblació lúdica en una piscina d'onades a Tòquio:

dijous, 18 de juny de 2009

Obama ZZ Paff



Aquí el tenim. Han passat els anys. Havíem vist a Reagan, a Bush pare i a Bush fill exterminant humans i ara el veiem a ell fent el mateix amb els insectes.

Però Obama no s'ha carregat a una mosca qualsevol sinó a la Mosca de la Televisió. I això són paraules majors.

En el vídeo de l'entrevista, el flamant president dels Estats Units mostra l'habilitat d'un killer. Apunta amb la mirada freda i impertorbable, calcula la distància, tensa els músculs i deixa anar la ma en un impacte precís i mortal. Catastròfic per la mosca. I quin rellamp de mosca!.

Tothom sap que la televisió és espectacle però que els deus amb lliurin de pensar que a l'Obama exterminador, al president ZZ Paff li han preparat l'insecte com ho feien amb els salmons a Franco...


dimarts, 16 de juny de 2009

El fenòmen juanka2k


El personatge en qüestió utilitza el nic juanka2k i s'ha fet famós en quatre dies pel sol fet d'haver demanat en un fòrum d'ElOtroLado.net que algú li retoqués una foto seva sortint de l'aigua:

¿Alguien Que Sepa Un Poco Photoshop Me Tunea Una Foto?

Muchas gracias chicos, a ver si alguno que sepa algo de photoshop me tunea un poco esta foto que quiero sacarla en un poster de 90*60 para hacer un regalo. Con tunearla me refiero a quitarle los desperfectos y a ver si se puede quitar el corte del bañador que se queda un poco feo.


Com que a la xarxa sempre hi ha algú disposat a donar un cop de ma, un manetes del Photoshop que es fa dir kaos i que té molt sentit de l'humor li va retornar la foto convenientment tunejada per treure-li tots els “defectes”.



La cosa, que va començar la setmana passada, va fer gràcia i a partir d'aquell moment la imatge de juanka2k ha anat patint tota mena de transformacions, centenars de canvis i més canvis divertits, un efecte multiplicador en el qual hi ha tingut molt a veure l'aparició de la “notícia” a Menéame, el lloc hispà de promoció d'històries, l'equivalent al nord-americà Digg i al català La Tafanera.

A hores d'ara, juanka2k, que s'ha agafat tot plegat amb bon humor (entrevista), compta amb un club de fans a Facebook , amb més de 600 membres, i fins i tot amb dos videos a Youtube amb la recopilació de les imatges. Aquí els teniu:




divendres, 12 de juny de 2009

Heroi mundial

L'editorial Planeta s'ha de posar les piles. Cal ja, i quan dic ja és ja, una segona, una tercera, una quarta i una cinquena edició. El llibre s'ha de traduir immediatament a l'anglès, al francès, a l'alemany, al xinès, a l'àrab, al rus, a l'afrikaans, a l'arameu, al balinès, al cherokee, al guaraní, al quítxua, al samoà, al suahili i a la resta dels 6.000 idiomes del món mundial.

La recuperació de l'economia global és a les seves mans.

Definitivament, és el nostre heroi.

dijous, 11 de juny de 2009

La X dels bisbes


Com es pot veure en la pintada que algú ha fet en aquesta tanca publicitària a Santa Cristina d'Aro, la campanya dels bisbes a favor de posar la X a la casella de l'Església Catòlica de la declaració de renda, no ha agradat a tothom. I és lògic que sigui així perquè si, com deia el famós eslògan “Hisenda som tots”, els diners que es recapten són de tothom i per a tant quan algú decideix marcar la casella de l'Església no posa en mans de la jerarquia eclesiàstica el “seu” 0,7 per cent de la quota de l'IRPF, sinó el de tots. Dit d'altra manera, vostè i jo, que ens considerem agnòstics o ateus estem finançant indirectament a un megaclub religiós cada vegada que un dels seus socis o simpatitzants posa la X a la corresponent casella, un creient que és disciplinat amb la declaració de renda però que, tal vegada, no és tan generós a missa quan li donen l'opció de gratar-se la butxaca per ajudar a sostenir l'edifici la Santa Mare Església.

I el més fotut no és això, sinó que, a més, després l'Estat -que es defineix com a laic- acaba d'arrodonir les xifres amb les aportacions multimilionàries previstes en el Concordat i amb les exempcions de pagar impostos sobre la renda, el patrimoni o els bens immobles.

No es tracta de negar el paper social i solidari d'alguns institucions de l'Església Catòlica, però les que ajuden als més febles com Caritas, Mans Unides i altres ONG no reben els diners de la casella de l'Església sinó posant la X a la de finalitats socials. De fet, els bisbes són partidaris de que es marquin les dues caselles, una opció amb la qual un 0,7 per cent de la quota del contribuent es destina a l'Església i un altre 0,7 per cent a projectes concrets de determinades ONG, part d'elles confessionals.

Com el bon pescador, la jerarquia eclesiàstica practica l'art de tirar la canya a les dues aigües i ho fa amb l'habilitat propagandística de fer creure que la casella destinada a l'Església serveix per finançar totes les seves activitats, incloses les solidaries, quan en realitat bona part de l'aportació es destina al manteniment de la seva estructura, des de les diòcesis fins a la Conferència Episcopal, passant per les escoles que separen als alumnes per raó de sexe i per les campanyes que neguen l'opció de les dones a decidir sobre el seu propi cos, l'us terapèutic de l'enginyeria genètica o, fins i tot, l'innegable benefici d'usar preservatius.

No és tan estrany, doncs, que algú, com l'autor de la pintada a Santa Cristina d'Aro, en lloc de posar la X a la casella de l'Església opti per comprar-se condons.


Foto
: T. Dalmau

dilluns, 8 de juny de 2009

Euronit


A Europa i a Espanya guanyen els conservadors i a Catalunya els socialistes. Nit electoral que compleix el tòpic de sempre: ningú es sent perdedor, tothom troba arguments per parlar d'èxit. A Madrid, en el carrer Génova, la claca del PP aprofita la connexió en directe de les televisions per cridar “Zapatero dimisión”. Ha triomfat la dreta més cavernícola, els enemics interns de l'actual direcció del partit, però Rajoy treu pit, infla els pulmons amb el mateix aire de carlinada que respira Jaime Mayor Oreja i engega un discurs triomfalista interromput pels crits de “Presidente, presidente”. L'abstenció ha estat considerable, però ell veu consolidat el seu lideratge, torna a somniar amb la Moncloa i fins i tot s'atreveix a dir que el resultat obtingut per Mayor Oreja, Vidal-Quadras i companyia – dos escons més que els socialistes- és fruit de la nova estratègia sorgida en el congrés de València... Aquell País Valencià que, com la Comunidad de Madrid, continua essent la granja de vots del PP sense que bona part de l'electorat passi factura per la presumpta corrupció ben vestida.

Mentrestant a la seu del PSOE, fan mans i mànigues per treure ferro a la segona derrota consecutiva després de les eleccions gallegues. Aquí no hi ha cap indici de canvi de cicle, sinó un impacte electoral previsible de la crisi econòmica a la línia de flotació dels partits que governen. Leire Pajín diu que, malgrat tot, el PSOE ha obtingut el millor resultat dels partits socialistes europeus i que no hi ha hagut cap triomf “contundent” del PP. En definitiva, s'han salvat els mobles de cara a les eleccions generals del 2012, oè, oè, oè.

A TV3 entrevisten en directe Miquel Iceta i li pregunten si a la pèrdua de set punts en relació als comicis del 2004 pot ser deguda als incompliments de Zapatero amb Catalunya. El viceprimer secretari fuig d'estudi i parla de la crisi econòmica com a únic factor d'una davallada de vots que més tard qualificarà com “un resultat magnífic que destaca en el panorama europeu”.

Mentrestant, CiU ha quedat per darrera dels socialistes però per davant del PP, una segona posició que permet a Artur Mas veure els primers brots verds a la seva particular travessa del desert. La federació manté l'escó d'eurodiputat, ara per Ramon Tremosa, i creix en vots mentre les tres forces del tripartit en perden. Tot plegat els fa mirar amb optimisme cap a les eleccions catalanes de l'any vinent.

A ERC han perdut 71.000 vots i dos punts respecte a les europees del 2004, però també toca posar bona cara. Han salvat l'escó que ocuparà Oriol Junqueras i, com diu Joan Puigcercós, és “un punt de partida” en temps difícils i “hi ha camp per córrer”.

Els ecosocialistes també han assolit la fita de mantenir l'escó per Raül Romeva, que perillava malgrat figurar a la llista dels eurodiputats més treballadors. ICV ha perdut 1,1 punts, però segons Romeva, ha resistit la polarització de la campanya. Qui no es conforma és perquè no vol.

Pareu màquines. Per la petita pantalla surt ara Alejo Vidal-Quadras i assegura textualment que treballarà molt per Catalunya. Tanco el televisor després d'haver escoltat el que és, sens dubte, el millor acudit-promesa de la nit.
Foto: Rajoy i Mayor Oreja en el balcó de la seu del PP a Madrid. / EFE

Acudit: JAP / El Punt

dimecres, 3 de juny de 2009

El vidre i la roda



Un vidre del cotxe es pot trencar per l'impacte de mil objectes diferents, però a vegades , com en el cas que mostra el vídeo, es fa difícil trobar una explicació prou creïble per poder cobrar el que preveu la pòlissa de l'assegurança...