dimecres, 27 de juliol de 2005

Hernando fa marxa enrera

El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Francisco José Hernando, ha rectificat les seves declaracions d’ahir en les quals justificava l’estratègia impulsada pel govern britànic de “tirar a matar” quan es persegueix un sospitós de terrorisme. Hernando ha fet marxa enrera després que les seves paraules fossin durament criticades pel PSOE, IU, ERC, PNB, CiU, associacions de jutges i sindicats policíacs.

En un comunicat, Hernando manifesta la seva oposició a l’ús de qualsevol instrument en la lluita contra el terrorisme que vulneri l’ordre constitucional, les previsions legals i el control judicial.

El president del Suprem diu que les seves polèmiques declaracions fetes en un curs d’estiu a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, no van ser “adientment enteses o tal vegada explicades amb l’oportú encert”.

Serà això o que rectificar és de savis especialment quan ocupes un càrrec a proposta del PP i Mariano Rajoy t’abandona afirmant públicament que en la lluita contra el terrorisme s’han de respectar les regles de l’estat de dret.

dimarts, 26 de juliol de 2005

La política de "tirar a matar"

El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Francisco José Hernando, ha justificat les instruccions de “tirar a matar” donades pel govern Blair a la policia britànica en el marc de la lluita antiterrorista. Hernando s’ha pronunciat així poc després de que aquestes ordres provoquessin a Londres la mort d’un brasiler innocent tirotejat a boca de canó per un grup d’agents.

“Estem davant la tercera guerra mundial, que és la guerra contra el terrorisme. Soc contrari com és natural a la pena de mort, però quan el risc que es pretén evitar és major o pot produir la mort d’innocents, l’evitació del risc em sembla oportuna”, ha dit el president del Consell Judicial.

El més sorprenent de tot plegat és que sigui precisament la màxima autoritat judicial espanyola, que té encomanada la defensa de l’estat de dret, qui justifiqui la pena de mort sense judici previ. Deixar al lliure arbitri policial l’aplicació de la justícia no tan sols nega l’estat de dret i el principi de legalitat, sinó que ens transporta directament al salvatge oest, on el tret al cap o l’arbre de la forca fan innecessària l’existència de càrrecs com els que té el conservador Francisco José Hernando.

dimarts, 19 de juliol de 2005

Hillary s'escandalitza

La senadora demòcrata per Nova York i ex-primera dama dels Estats Units, Hillary Clinton s’ha afegit als grups conservadors republicans en la seva guerra contra el videojoc "Grand Theft Auto: San Andreas" del qual l’any passat es van vendre cinc milions de còpies només en la versió per a PlayStation 2.

El joc és indubtablement violent, com també ho són altres videojocs i tantes i tantes pel·lícules, però resulta irònic que una part important dels sectors polítics i socials que el condemnen siguin els mateixos que defensen a la vida real la lliure circulació i ús de tota mena d’armes. S’escandalitzen per la sang virtual presentant-se com a defensors de la família i simultàniament esgrimeixen com a dret constitucional la utilització indiscriminada d’eines mortíferes.

Hillary Clinton, però, s’escandalitza públicament en aquest cas per una altra cosa: el sexe explícit que apareix en el videojoc gràcies a una modificació que algú ha penjat a la xarxa i que porta per títol Hot Coffee. A hores d’ara encara no està clar si el mod es limita a treure a la llum escenes ocultes dins el joc original, amb la qual cosa l’empresa Rockstar Games hauria vulnerat les normes que obliguen a mostrar a les autoritats tot el contingut del CD, o si, pel contrari, n’hi afegeix de noves.

En tot cas, desprès d’exterioritzar el seu malestar adduint que els videojocs estan “fora de control” i que són utilitzats per menors, Hillary ha reclamat a la Comissió Federal de Comerç (FCC) que “Grand Theft Auto: San Andreas” sigui classificat com un joc “només per a adults” (una mena d’infern comercial que el condemnaria a la seva desaparició de molts punts de venda) i no pas un entreteniment per a jugadors a partir de 17 anys com ho és ara.

Deixant de banda que la majoria dels videojocs són per gent formada i que els pares no poden defugir la seva responsabilitat de supervisar l’oci dels menors (cosa que fan massa sovint), l’entrada en escena de la Clinton fa pensar més aviat en una jugada política consistent en apropar-se a aquella Amèrica profunda, tradicional i casta que li pot donar algun vot quan arribi el dia de presentar-se a les eleccions presidencials.

diumenge, 10 de juliol de 2005

El perill de ficar coses dins els altres

Tal vegada haureu sentit a parlar d'aquella llegenda urbana sobre una parella que va sortir escaldada posant-se un ratolí a l'anus. Doncs bé, a Mallorca acaba de succeir un fet tan bèstia com el cas del ratolí, protagonitzat aquesta vegada per una parella heterosexual i un consolador que va entrar però que no podia sortir. La notícia, ja prou inquietant, no deixa clar si el joguet portava piles Duracelli, però confirma el que explica amb ironia l'antropòloga i sexòloga Pilar Cristóbal: "Anar ficant coses dins els altres és super perillós".

dissabte, 2 de juliol de 2005

El dret a cagar-la

El BOE publica avui la reforma del Codi Civil que autoritza els matrimonis entre homosexuals. És la primera llei del món que reconeix la plena igualtat de les parelles homosexuals i les heterosexuals, una igualtat que el Vaticà considera "aberrant" i que el PP creu que és inconstitucional.

Zapatero ha dit que amb passos legals com el donat dijous amb l'aprovació de la reforma pel Congrés dels Diputats és construeix una societat més decent, "perquè no hi ha rés més indecent que privar de drets i marginar a persones per la seva opció sexual".

Unes paraules, les del president del govern espanyol, que han estat una manera elegant de qualificar com a indecent al conglomerat de la dreta política i eclesiàstica, al qual s'hi ha afegit en aquesta qüestió Unió Democràtica.

En tot cas com a heterosexual gens amic de la institució del matrimoni, considero que és bo i legítim que els homosexuals tinguin el dret a equivocar-se com l'han exercit els darrers 25 anys als protagonistes heteros de l'1,7 milions de divorcis i separacions que s'han produït a l'estat espanyol. El dret a cagar-la és també un exercici de llibertat.