dimecres, 30 de març del 2005

La hipocresia de la dreta cristiana

Tota la dreta cristiana nord-americana s'està mostrant ferotgement en contra de la decisió dels jutges de desconnectar Terri Schiavo de la sonda que ha alimentat durant quinze anys la seva trista vida vegetativa. L'argument principal que esgrimeixen amb la Bíblia a la ma és que el que dóna Déu, només Déu ho pot treure. Paradoxalment, són els mateixos grups que s'obliden de Déu a l'hora de defensar l'aplicació de la pena de mort.

Una hipocresia que té com a exemple emblemàtic al cap de la majoria republicana a la Cambra de Representants Tom Delay, que s'ha mostrat com un dels congressistes més actius en la defensa del manteniment de l'estat vegetatiu de Terri Schiavo. Curiosament ell mateix, fa un temps, va permetre que desconnectessin al seu pare que havia quedat en una situació clínica similar a Schiavo després de patir un accident de trànsit.

dimecres, 23 de març del 2005

El gat, les cotorres i la Marsellesa

Una dona explica per la ràdio que cada matí canta la Marsellesa al seu gat. A primer cop d'ull pot semblar estrany però no ho és tant. Jo, a les meves cotorres, les vaig ensenyar a "xiular" El pont sobre el riu Kwai. I ho feien la mar de bé, mentre que dubto que el gat de la senyora de la ràdio sàpiga entonar allò d' Allons enfants de la patrie /Le jour de gloire est arrivé! .

dijous, 17 de març del 2005

El papable i El Codi Da Vinci

El cardenal Tarcisio Bertone, arquebisbe de Gènova, ha demanat als catòlics que "no llegeixin ni comprin" El Codi Da Vinci, el bestseller de l'escriptor nord-americà Dan Brown que, a més de deixar en mal lloc a l'Opus Dei, explica, entre altres coses, que Jesucrist i Maria Magdalena van tenir un fill. Segons Bertone, que va ser durant anys secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, hereva de l'antiga Inquisició, el llibre està farcit de mentides i "hi ha el risc que la gent que el llegeixi pensi que les faules que s'hi expliquen són veritat".

És curiós que l'influent cardenal hagi trencat ara el silenci del Vaticà sobre el tema, quan fa dos anys que el llibre es va posar a la venda i quan ja s'han venut arreu del món uns 20 milions d'exemplars en 44 idiomes (165.000 d'ells en català).

Un gran interrogant queda obert: No serà que amb aquest gest, el papable arquebisbe de Gènova s'ha volgut posar en primera fila de l'escena cardenalícia de cara a una propera elecció de nou Papa?.

En tot cas, amb el seu crit al cel, Bertone ha fet un gran favor a Dan Brown i als seus editors. A l'escriptor perquè, en aquest temps de descreguts, sempre és positiu que l'Església parli malament d'un. I als editors perquè encara vendran més exemplars de la novel·la maleïda pel cardenal i també de les altres obres de l'autor. Com a exemple, els de l'editorial Empúries es freguen les mans: aquesta mateixa setmana ha arribat a les llibreries l'edició en català d'El gran engany, una obra anterior a El Codi Da Vinci publicada el 2001 amb el títol de Deception Point i fins ara no editada a l'estat espanyol. Sens dubte serà un nou èxit de vendes com també ho ha estat Àngels i dimonis.


I uns altres a qui el cardenal haurà beneficiat són els productors de la versió cinematogràfica d'El Codi Da Vinci, un film que serà dirigit per Ron Howard (el de Una mente peligrosa) i protagonitzat per Tom Hanks.

dijous, 10 de març del 2005

Entrenament "anti-fratricida" a Iraq

El Pentàgon ha ordenat que els soldats nord-americans a Iraq rebin un entrenament “anti-fratricida” per aconseguir reduir els atacs que involuntàriament porten a terme contra militars britànics i altres aliats. Fins i tot han demanat a l’exercit britànic que els proporcioni diversos Land Rover blindats i banderes per poder ensenyar als soldats dels Estats Units a distingir-los dels enemics. Segons explica el diari The Times, el desconeixement és tan elevat a les files nord-americanes que, per deshonra de l’antic Imperi, fins i tot hi ha militars ianquis que no saben identificar la bandera britànica. Aquest desconeixement va fer que l’any passat els britànics patissin a la regió de Basora un total de 32 atacs de “foc amic”, que, per sort, no van provocar baixes mortals sinó “únicament” ferides en dotze casos.

Com que els caps militars britànics no confien en que l’aprenentatge dels seus cosins germans sigui ràpid, han donat instruccions a les seves forces que procurin no apropar-se als combois militars nord-americans i que si ho fan, circulin a poc a poc, exhibeixin la bandera del Regne Unit i cridin amb tota la força dels pulmons la seva nacionalitat.

El recent cas de la mort de Nicola Calipari, l’agent dels serveis secrets italians que ha mor víctima dels trets de soldats nord-americans quan acompanyava a la periodista Giuliana Sgrena desprès de ser alliberada pels segrestadors, aconsella màxima prudència a tots aquells que comparteixen front de guerra amb les tropes dels Estats Units.

Amb el cangueli de patir un atemptat suïcida, els nord-americans tenen poques manies a l’hora de prémer el gallet, encara que de la boca de les seves armes acabi sortint el que eufemísticament es coneix com a “foc amic”. A més, saben que cap tribunal estranger els jutjarà. Per alguna cosa Washington s’ha negat a signar el tractat de creació del Tribunal Penal Internacional i també, per alguna raó, la Casa Blanca promou els tractats bilaterals que garanteixen absoluta immunitat als seus soldats.

dijous, 3 de març del 2005

Montilla i el 3 per cent

Fa dies que Catalunya viu una tempesta política de considerables proporcions per l’afer del Carmel i del 3 per cent, però segons el ministre i primer secretari del PSC, José Montilla, aquí no passa res. El dirigent socialista assegura que Maragall no va acusar a CiU de cobrar comissions per l’adjudicació d’obres públiques, sinó que només va insinuar “coses que estan en l’ambient”. Per això, el president de la Generalitat no té “res a rectificar”. “Ningú va aportar cap prova i, per a tant, ningú ha fet una acusació formal. Si algú interpreta una insinuació com una acusació és el seu problema”, ha afegit el ministre. “I si els dirigents de CiU es senten acusats, ells sabran per què”.

Sort en tenim d’en Montilla que torna a situar les coses al seu lloc. A l’oasi català mai no succeeix res. L’adjudicació de l’obra pública ha estat sempre transparent, la gestió de GISA modèlica, els túnels passen per sota les cases sense causar cap mínima esquerda, el finançament dels partits és clar i net i el Parlament és una bassa d’oli on els polítics, d’un i altre signe, quan obren la boca ho fan sense cap mala intenció, amb la gràcia, estil i elegància dels angelets del cel.

Aquest és l’oasi català de tota la vida, un paradís a la nostrada terra, que cal preservar fent com els micos clàssics de l’hinduisme: tapant-se la boca, els ulls, i les orelles. I tal vegada, el nas.