dijous, 3 de març de 2005

Montilla i el 3 per cent

Fa dies que Catalunya viu una tempesta política de considerables proporcions per l’afer del Carmel i del 3 per cent, però segons el ministre i primer secretari del PSC, José Montilla, aquí no passa res. El dirigent socialista assegura que Maragall no va acusar a CiU de cobrar comissions per l’adjudicació d’obres públiques, sinó que només va insinuar “coses que estan en l’ambient”. Per això, el president de la Generalitat no té “res a rectificar”. “Ningú va aportar cap prova i, per a tant, ningú ha fet una acusació formal. Si algú interpreta una insinuació com una acusació és el seu problema”, ha afegit el ministre. “I si els dirigents de CiU es senten acusats, ells sabran per què”.

Sort en tenim d’en Montilla que torna a situar les coses al seu lloc. A l’oasi català mai no succeeix res. L’adjudicació de l’obra pública ha estat sempre transparent, la gestió de GISA modèlica, els túnels passen per sota les cases sense causar cap mínima esquerda, el finançament dels partits és clar i net i el Parlament és una bassa d’oli on els polítics, d’un i altre signe, quan obren la boca ho fan sense cap mala intenció, amb la gràcia, estil i elegància dels angelets del cel.

Aquest és l’oasi català de tota la vida, un paradís a la nostrada terra, que cal preservar fent com els micos clàssics de l’hinduisme: tapant-se la boca, els ulls, i les orelles. I tal vegada, el nas.